diumenge, 24 d’abril de 2016

Serra Major del Montsant

  Serra Major del Montsant. Catalonia from Txaeska on Vimeo.

Aquesta és una ruta "Must" (que no us podeu deixar perdre), però no us fieu de la distancia: 54 quilòmetres, i l'altimetria positiva acumulada: 1.600 metres. És una ruta exigent i lenta, i, si la vols gaudir, el millor és que te la prenguis com a una "SlowRide" (terme emprat per un dels companys BTTrus i que el vaig trobar molt encertat).

Després de tres anys d'haver-la fet amb els companys d'Escapa, aquest cop va ser amb els BTTrus de l'Anoia (son mooolt bona gent!!).


Es tracta d'una ruta força exigent amb sortida i arribada des de Cornudella de Montsant. Després d'haver fet algunes rutes i curses per la zona els vaig fer alguns petits suggeriments i variacions del track que havien fet ells anys enrere.

Sense ni tan sols temps per escalfar una mica les cames, fem una bona pujada fins a l'Església barroca de Sant Joan del Codolar que es troba al peu del cingle del Montsant (en 3,5 Km ja comencem a acumular 400 metres de desnivell positiu). D'allà agafem el camí de la Llistera (GR-174) fins al Collet Roig (Albarca), aquest camí és espectacular (i molt fotogènic), "planejant" entre marges i blocs caiguts dels cingles del Montsant i oferint-nos unes boniques vistes de Siurana i el seu pantà.

Un cop al collet Roig tornem a tenir una bona pujada fins a la Roca Corbatera (1.163 m), 370 metres en 3 quilòmetres, abans, però, podem agafar una mica d'aire al Pla de Grau (1.045 m) metre gaudim de les vistes (per sort, una bona part de la pujada fins al pla de Grau és per pista encimentada però atenció, les rampes són dures, dures).

Collet Roig
Pujant al pla de Grau per la costeruda pista encimentada
Vistes de Cornudella i pantà de Siurana des del pla de Grau

Per arribar al cim de la roca Corbatera haurem de carregar una mica la bicicleta al coll, però poca cosa, bé s'ho val. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (un senyal de formigó format per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre, que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics).

Roca Corbatera


Després de la rigorosa sessió fotogràfica per immortalitzar el moment i des d'allà mateix, comencem a fer ta travessa per la Serra Major.

La Serra Major, tot i no tenir massa complicacions tècniques, és de pedalada lenta. Un cop passat el Piló dels Senyalets (1.109 m), comencem a baixar en direcció Cabacés, passant per la Cogulla (1.063) i l'Ermita de la Mare de Déu de la Foia (o Ermita de les Neus) on, després de molts quilòmetres, podrem agafar aigua.





De L'Ermita a Cabacés hi ha pràcticament un parell de quilòmetres però el tram final, des de la Punta de Sant Roc fins a arribar al poble, hi ha un petit tram tècnicament complicat.

A Cabacés (una mica més de la meitat de la ruta) vam aprofitar per fer un entrepà i recuperar les forces, encara ens quedaven un parell de "pales". El tram de Cabacés a Cornudella és el mateix que vàrem fer a la Montsantbike, únicament vaig fer un afegitó; abans d'arribar a Escaladei vam passar per la Pietat.

Fent de dentista arreglant un pinyó. Finet, finet...
Sortint de Cabacés, recuperant novament el GR-171, ja ens trobem la primera "pala", una pista de 2,5 quilòmetres amb un desnivell de 250 metres. Després de passar per la Font de Cavaloca, tenim un tram una mica tècnic d'un parell de quilòmetres fins que connectem amb la pista que porta fins a Escaladei (previ pas per la Pietat).


La Pietat




Cartoixa d'Escaladei
Un cop deixem la Cartoixa, ens trobem la segona "pala"; 4 quilòmetres i un desnivell de 250 metres que ens porta fins a la Morera del Montsant (a la Montsantbike és un tram de cronoescalada).
De la Morera comencem a baixar per un senderó molt divertit que passa per Sant Blai fins al Mas d'en Gil. Després ja agafem una pista que en porta fins a Cornudella.

En total, el temps emprat per fer la ruta tenint en compte el temps destinat per les fotos, gaudir de les vistes i xerrades amb excursionistes a la roca Corbatera, entrepans, passant per a la Pietat i Escaladei i sense patir cap problema tècnic va ser d'un total de 8 hores i 40 minuts, d'aquest total, de pedalada pura i dura, en van ser 5! Hi ha qui em pregunta com es pot retallar: passant de llarg de tot arreu i anar a patir...







També et pots descarregar el track a Wikiloc


dimarts, 29 de desembre de 2015

Gorgs de la Febró


No sé què deu tenir Gallicant que toca anar-hi puntualment un cop cada any i mig… Gallicant i Gallicant (un any i mig després)

La veritat és que la primera de totes, la de fa tres anys, realment la destinació final era Gallicant, en les altres dues hi vàrem passar fent ruta cap als Gorgs de la Febró. Fa tres anys, a principis de Desembre, feia un fred insuportable i aquest cop, tot i que també va refrescar (normal a quasi 1.000 metres d'alçada) res a veure com a l’anterior vegada.


Per aquesta ruta vam fer un poti-poti d’altres fetes anteriorment (un track meu, un tram de la Eutiches non-stop i un track descarregada de Wikiloc) i com en els combinats, les barreges, a vegades, no van massa bé… no és que anés malament ni molt menys però seguir massa tracks alhora i veure que s’està fent tard quan encara queda molt per fer a vegades genera nerviosisme i confusions. No patiu, la ruta penjada està néta com una patena.

La sortida la vàrem fer des d’Alforja, no portàvem ni 400 metres, i encara a dins del poble, que vaig tornar a trencar cadena (Trenca-torrompers 2015)!! Cap problema, en un plis-plas ho vàrem solucionar, és el que té haver-la trencat més d’un cop en poc temps, agafes pràctica ☹ ☹ ☹


Des del Coll vàrem baixar cap a la Vall del Riu Arbolí pel Molí del Racó, per tornar a pujar fins a l’Arbolí. Després d’agafar una mica d’aigua vam sortir del poble i a 200 metres, a mà esquerra, vam agafar un camí paral·lel al Riu Arbolí fins a arribar a la carretera de los Castillejos (2,5 km de pujada). Després de mig quilometro d’asfalt, tornàvem a tocar arena per un camí que voreja (circumval·la) el Puig de Gallicant deixant-nos al peu de les runes de Gallicant.

Arbolí

Monòlit d'entrada al campament militar abandonat de los Castillejos (típic element arquitectònic del franquisme)
Gallicant
Siurana i pantà
Plana del Manuel (Gallicant)
Fins a Gallicant tot és ciclable, de Gallicant al Gorg del Mas dels Frares la cosa es comença a complicar una mica, però no és fins que toca baixar a peu del Gorg que la cosa es complica de veritat.

Baixant al Gorg...
El Gorg era sec, així que no va ser massa difícil creuar-lo, ja que, en comptes de seguir el GR-7 i pujar cap a la carretera de la Febró, vam seguir pel Desenrocat dels Castellans, un tram una mica complicat però molt bonic. El camí ens va deixar en una pista que ens portava fins a la Febró (parada i fonda).


Gorg del Mas dels Frares. Ni una gota d'aigua...

El següent punt era el poble abandonat de La Mussara (5 quilòmetres de pujada non-stop i 300 metres de desnivell). Per allà dalt de les Muntanyes de Prades tot està molt abandonat; Gallicant, Els Motllats, los Castillejos, La Mussara, Rojalons…

La Mussara
Un cop allà dalt i després de embolicar-nos una mica amb el GPS, se'ns havia fet molt tard i vam tornar cap al Coll d’Alforja passant per Castillejos (un combinat d’asfalt i arena).





Track descarregable a Wickiloc



dijous, 26 de novembre de 2015

La Vall del riu Glorieta (Muntanyes de Prades)


Aquesta ruta és la mateixa de la cursa llarga que es va fer aquest Octubre organitzada pel Club Ciclista d’Alcover la “Marxa BTT Vall del riu Glorieta” amb sortida i arribada des d’Alcover. La vàrem fer fa un parell de setmanes i ens va agradar tant que vam tornar a repetir i aquest cop a lo grande, vam aconseguir formar un grup de 16 companys, que per no ser un esdeveniment organitzat i únicament de whatsapp a whatsapp (el que abans es deia boca-orella) no està gens malament!!

Les fotografies que acompanyen aquest post són un petit resum de les dues sortides. La primera, vam anar fins a Mont-ral, i la segona, vam fer el track de la cursa, pur i dur.

He de dir que és una zona que conec molt poc, queda una mica lluny de la zona per on acostumo a pedalar. És impressionant com en pocs quilòmetres de casa pots trobar zones tant humides i boscoses de pi, roure i alzina (aquí, la dita “els arbres no deixen veure el bosc”, s’hi escau perfectament).

Als pocs quilometres de sortir d’Alcover, i després d'haver creuat més d'un cop el Glorieta, passem pel costat del Mas de Forès, una imponent masia senyorial del segle XVIII, situada a redós de tres molins paperers del segle XIX que ja no funcionen.



Mas de Forès (Foto Ajuntament d'Alcover)
Pugem, paral·lels al Riu Glorieta, fins al Niu de l’Àliga i tornem a baixar, per corriols una mica tècnics però molt divertits en direcció cap al Mas de Forès (sense arribar-hi), fem un petit bucle (un divertimento pels qui els agraden les trialeres) i comença “la pujada” cap a les Pedreres del Mas de Llaneta; en dos quilòmetres, es fa un desnivell de 260 metres per una pista molt pedregosa, després hi ha un petit descans d’un quilometre per les Planes del Mas Miró, i tornem a pujar 170 metres en dos quilòmetres fins a arribar a la carretera de Mont-ral (en resum, en 5 quilòmetres es fa un desnivell de 420 mts, 1/3 part del total de l’altimetria de la ruta).


Anant a full!!
Planes del Mas Miró

Un cop a la carretera hi ha dues opcions: seguir el track de la cursa o anar fins a Mont-ral a fer un bon esmorzar (i sumar 5 quilòmetres). Si decidim seguir el track de la cursa baixarem un petit tram de la carretera per incorporar-nos en un camí a mà esquerra. Per aquest segon cap de setmana la previsió del temps era que faria fred; ho van encertar.


Deixada la carretera, baixarem per una pista sense massa complicacions passant per Cal Blai i després pujarem fins al Mas La Torre. Després d’aquest punt, tot el que queda fins a Alcover és pràcticament baixada, un primer tram molt pister i ràpid, i el tram final una mica més corrioler, en aquest tram, i per culpa de deixar-me portar per un accés de confiança, em vaig pegar dues galetes importants, la segona, però, va ser per culpa de no anar prou concentrat per l’estaborniment de la primera.

Cal Blai

Que bonics els colors de la Tardor

Contra un arbre, el dit petit, sempre té les de perdre
Ring, riiing!!! Que passoooo!!!!!



Track versió cursa a Wikiloc  (Alcover)

Track versió sortida des de Reus Wikiloc