dimarts, 21 de juliol de 2015

Siurana & La Mussara with Reimund Dietzen

Siurana from Txaeska on Vimeo.

Gran acumulació de rutes per publicar al Bloc, així que Keep Calm i començem per Siurana:
Temps enrere anar al Pantà de Siurana ja era el rutón del finde, temps ençà, anem fins a Siurana per començar la ruta…


Com a company de pedalada vam tenir un autèntic Guest Star; en Reimund Dietzen!!. M’encanta veure com gent de fora gaudeix de les nostres muntanyes!
El primer objectiu era arribar al coll d’Alforja (passant per Puigcerver), on havíem quedat amb la colla que venia des de Reus. Un cop agrupats vam anar en direcció cap a la presa de Siurana. De les fortes pluges que hi havia hagut dies enrera, havien obert la comporta per tal de deixar sortir l’aigua, cosa poc habitual de veure.



Vam anar resseguint el pantà per una pista sense cap tipus de complicació fins a arribar al punt on desemboca el Riu de Siurana. Unes setmanes enrera vam arribar al mateix punt i com que hi havia força aigua, vam haver de pujar una mica més per tal de poder-lo creuar sense haver-nos de posar d’aigua fins a la cintura. Suposo que el fet de buidar una mica la presa va fer que el nivell fos una mica inferior, el suficient per poder passar còmodament.





Fins que no arribem al Molí de l’Esquirola, creuem més d’un cop el riu, però no és massa complicat excepte per les pedres (ja ho vam haver de fer en la Eutiches Non Stop’14.
Del Molí vam començar a pujar en direcció cap a Arbolí, el primer tram és el més complicat, on s’ha d’empènyer una mica la bicicleta en algun tram. A mig camí, i si us ve de gust, es pot anar al poble abandonat de Gallicant, únicament cal desviar-se una mica de la ruta (uns 4 quilòmetres en anar i tornar i un desnivell de 140 metres).


Després d’un ràpid esmorzar a Arbolí vam anar cap a la Mussara per les Costes de les Cingles fins a arribar a l’alçada dels Cingles de les Campanilles, vam pujar cap a la Punta de les Airasses per la via més directa (si a peu ja té certa complicació, amb les bicis a coll és pur masoquisme).






De la Mussara fins a la font del llop ho vam fer per carretera, i d’allà vam agafar el camí fins al Coll de la Batalla passant per l’Ermita de la Immaculada Concepció, el GR-172. A l’alçada del Mas de Borbó ens vam separar del grup que venia de Reus i vam seguir fins a l’Aleixar.


De l’Aleixar fins a casa vam posar la directa, tant, que ens vam equivocar i vam fer algun quilometro de més que, a aquelles alçades, ja no feia falta…



També et pots descarregar el track a Wikilock

dimarts, 9 de juny de 2015

Neteja d'uns pedals Shimano XT



Feia temps que no penjava un tutorial, i com que avui tenia feina, m'he liat a fer qualsevol cosa menys ser productiu... L'última cop que vaig desmuntar els pedals va ser per tirar una mica d'esprai desengreixant, netejar i tornar a engreixar... poca cosa més.

Avui, però, m'he enredat una mica més hi he desmuntat tota la part interna, on hi han els rodaments. Poca broma.

Desmuntar les coses és molt senzill, però tornar-les a muntar bé i recordar com i on va cada cosa ja són figues d'una altra panera. Sempre que per primer cop desmunto una cosa, i no tinc el manual tècnic, faig fotos de tot el procès per si, al moment de tornar-ho a muntar, tinc dubtes.


1. Primer de tot hem de desenroscar el pedal del nucli (jo ho he fet sense desmuntar-lo de la biela). Atenció, es desenrosca en sentit contrari. He fet servir una clau fixa del 17 i un tornavís per poder fer una mica de palanca.

2 i 3. Després desenrosquem el cilindre on hi han els coixinets (es desenrosca en sentit normal). Atenció de no perdre cap coixinet (jo en sóc un especialista). Per evitar-ho poso una superfície de paper de cuina per si en cau algun al terra.
Cada pedal porta 12+12 coixinets, i són força petits, així que s'ha de vigilar de tenir-los controlats.



4. Estat en el que est trobava el nucli.

5. Netejar bé totes les peces

6. Per evitar perdre coixinets sempre els poso dins un tap de plàstic d'algun esprai gastat i després els netejo fregant-los suaument amb paper de cuina.



7. Un cop totes les peces estan ben netes passem a engreixar. Començarem a posar els coixinets de la part interna (la que queda més a prop de la biela).

8. Per tornar a posar a lloc els coixinets (cosa que no és massa fàcil) el que faig és untar bé amb greix per rodaments la zona on aniran i els vaig posant d'un en un. Al estar tot tant greixós es poden anar recol·locant fàcilment. Atenció que amb el calor de la manipulació, el greix va perdent solidés.

9. Important contar que hi hagin tots els coixinets. En la foto sembla senzill però és més petit del que sembla i està tot ple de greix.



10. Un cop col·locat el cilindre amb molta suavitat i precisió per evitar que surtin de lloc els coixinets, posarem la petita volandera de plàstic rígid per evitar que es mogui el cilindre i poder col·locar els coixinets de la part externa.
Per anar posant els coixinets d'aquesta part exterior, el que he fet és ajustar una mica el cargol que ferma els coixinets fins al punt que tingui l'espai suficient per anar posant-los d'un en un (amb un escuradents els pots anar movent i recol·locant).

11. Amb tots els coixinets a lloc, anirem collant el cargol i vigilant que no se n'escapi cap. Un cop estiguin tots dins, collarem amb la pressió suficient que quedi travat el rodament i que giri amb suavitat i que no faci joc.

12. Un cop ben ajustat el cargol dels rodaments, ho fixarem amb l'altra cargol roscant-los de manera que hi hagi la pressió justa sobre els rodaments de la que havíem deixat. És important que una de les claus sigui fixa, ja que no hi ha massa espai per roscar-ho. Desmuntar-ho és fàcil, amb una clau anglesa n'hi ha prou, però per tornar-ho a posar bé es necessiten dues claus.



13. Per últim, i abans de tornar a posar el pedal, netejarem bé la part interior i exterior

14. Tornarem a roscar el pedal a lloc. Recordeu que el sentit de rosca és invers.

No cal dir que és important engreixar-ho tot bé abans de tornar a muntar-ho tot.

dijous, 7 de maig de 2015

Cartoixa d'Escaladei


A les penes, punyalades… o com Juan Palomo..., o com li vulguin dir. Havíem de participar en la segona edició de la Tracks Non Stop Eutiches i com que finalment la prova va quedar anul·lada per falta de participants, ens vam preparar la nostra Tracks particular (bé, més que preparar-la, ens vam apuntar a la ruta que feien uns companys de Reus).

Per acumular quilòmetres, que és del que teníem ganes, vam sortir des de casa. Es pot dir que l’etapa trànsit era de casa fins al Coll d’Alforja per l’Ermita de Puigcerver. Per qui tingui ganes de Montsant i estalviar-se tota la resta, la ruta també es pot fer amb sortida i arribada a Cornudella (40 quilòmetres de senderons trencacames per quedar ben servit). La ruta, excepte d’algun esglaó, és tota ciclable.

Amb els que venien de Reus, havíem quedat que, si tot anava bé, ens trobaríem o al Coll d’Alforja o a Cornudella… ni una cosa ni l’altra, finalment ens vam trobar a Escaladei. Entre que vam sortir una mica tard i que vam patir una punxada… ells van anar tirant, i tirant… i nosaltres sense aconseguir atrapar-los.

Des del Coll d’Alforja vam baixar fins a Cornudella pel camí que passa pel Mas de les Moreres. Després d’un petit avituallament d’aigua i alguna barreta, vam començar a pujar en direcció cap a Sant Joan de Codolar, però poc abans d’arribar-hi, just davant de l’Ermiteta, vam agafar un corriol que queda a mà esquerra, després de 3 quilòmetres de sigletrack, ens creuem amb la carretera que va cap a la Morera de Montsant, fem 1 quilòmetre d’asfalt i agafem un camí a mà esquerra durant 3 quilòmetres més per tornar, un altre cop, a rodar per la mateixa carretera fins a arribar a la Morera (aquest parell de trams de carretera, després del tute que portàvem a les cames, es van agrair força).

C.C. Montbrió Vs. C.E. L'Areny




Mas d'en Porqueres (o el que queda d'ell)

A la Morera, en comptes d’agafar el GR cap a Escaladei, ho vam fer pel camí de sobre, resseguin la Costa del Vilar i la de Porqueres, i el GR el vam deixar per la tornada.



Plans de Coterris. Magnífiques vistes al Racó de Missa
Abans d’arribar a la Cartoixa d’Escaladei, es passa per la Pietat (bé, i vaig passar jo, la resta tenia pressa per esmorzar i van tirar pel dret), antiga casa de repòs dels monjos –suposo que a la Cartoixa hi hauria massa enrenou- una masia del Segle XVII que únicament conserva les parets però que durant la Guerra Civil va ser utilitzat com a hospital de campanya.

La Cartoixa d'Escaladei

La Pietat
 

Després d’un bon esmorzar i tornar a passar, de cara amunt, per la Cartoixa, vam tornar cap a la Morera de Montsant, però aquest cop pel GR-171 (pel mateix camí que vam fer a la Montsantbike).


Amb la calor que feia (el GPS em va arribar a marcar 35 graus!) i després d’haver menjat, aquest cop, i sense presses, vaig patir més que en la carrera.

Sense arribar a entrar a la Morera vam agafar un camí a mà esquerra en direcció cap a Sant Blai i Poboleda (però sense arribar-hi), fins a trobar-nos amb el GR-174 per no deixar-lo fins a Cornudella. En aquest tram vam tenir la segona punxada agreujada, a més, per una fuita d’aire per la rosca de la vàlvula… Sort que sempre anem carregats de “trastos”!




Últimament portem massa punxades...
De Cornudella al Coll d’Alforja ho vam fer pel mateix camí per on havíem baixat. Després de 70 quilòmetres era l’última pujada que ens quedava!

La tornada fins a casa va ser, com acostuma a passar últimament, per la via ràpida: baixada fins a Alforja i no vam deixar la riera fins pràcticament a casa.





També et pots descarregar el track des de Wikiloc



dimarts, 14 d’abril de 2015

Gran Fons Montsant Bike 2015. Adventure

Montsant Bike 2015 from Txaeska on Vimeo.

Què és el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta prova? El logotip! Em recordava les pel·lícules d’aventures dels 80s i, igual que compro vins per la seva etiqueta, aquest cop també vaig fer una “compra” impulsiva :)

Tot el Montsant és una passada, així que segur que seria una bona cursa, i la distància em va semblar força correcta i amb possibilitats.

El següent pas va ser enredar a la colla, cosa que no va ser massa difícil, els va la marxa.



Igual que la Eutiches Non Stop, es tracta de seguir un track amb el GPS que et facilita l’organització. Aquest cop, però, hi havia la diferència que les parades a avituallaments no eren cronometrats. En començar la cursa havies d’activar el temps amb un xip que portaves al canell, i en arribar a cada punt d’avituallament t’aturaven el temps, i en sortir i passar el xip per un petit aparell es tornava a activar el crono.

Si hagués estat una mica espavilat i amb dos dits de front, el que hauria d’haver fet era anar a fons en cursa i recuperar una mica les forces en els avituallaments... però com que no hi estic acostumat a aquest tipus de curses, i a més portava llebres que tampoc ho estaven massa, pràcticament no ens vam aturar. Amb tants quilòmetres i poca alimentació, al final ho vaig pagar.

La cursa, en general, és força pistera i ràpida, amb poques zones tècnicament complicades.

Vam sortir des d’Ulldemolins i els primers 12 quilòmetres van ser sobre asfalt i en pujada (suau) de manera que ja vam poder escalfar sobradament. Un cop vam deixar l’asfalt, començàrem a baixar pel Serrall de les Espadelles, passant de cota 720 a 400 en 7 quilòmetres (ràpid, ràpid), fins a arribar al Pantà i a Margalef (1r avituallament). Aquesta és una zona amb petites pujades i baixades on vas creuant el Toll de les Noies.




Fins a la Bisbal de Falset (Km.30) tot és força còmode però allà comença la primera tatxa; el Coll de la Manxa, 200 metres de desnivell en un parell de quilòmetres per baixar fins a Cabacés (Km. 37 i 2n avituallament). Sortint de Cabacés agafem el GR-171 i tornem a fer una altra tatxa; Coll de l’Ermengol, uns 350 de desnivell en quasi 4,5 quilòmetres. Un cop passat el Collet de l’Hort vam baixar fins a la Cartoixa d’Escaladei (Km. 50) on ens esperava la Cronoescalada (el tram de Cabacés a Escaladei va ser força lent, ja que era una mica tècnic i a més vaig començar a patir les primeres rampes). En aquest punt hi havia el 3r avituallament, però per fer-l’ho s’havia de fer aproximadament un quilòmetre (entre l’anada i la tornada) per arribar al mateix punt on es començava la Crono, al tractar-se d’un tram no cronometrat, vam decidir passar de llarg (aquests petits detalls després passen factura).





La Crono anava des de la Cartoixa fins a la Morera del Montsant, uns 325 metres en 4,4 quilòmetres, pensava que se'm faria molt pesada però la veritat és que vaig pujar força còmode i, a més, les rampes em van donar una estona de treva.



A la Morera ens vam liar una mica per dins del poble fins que no vam trobar per on seguia el track. Tot el que havíem pujat, ho vàrem baixar fins a arribar al Coll de Conill i d’allà fins a Cornudella de Montsant (Km. 63 i 5è avituallament). Allà ens esperava l'última pujada llarga… Aquell va ser el punt on vaig errar, havia d'haver parat una estona per alimentar-me i hidratar-me correctament i agafar una mica d’aire, no calia córrer, ja que no era cronometrat, però el neguit i el cansament a vegades fan prendre males decisions.






Sabia que pel davant em quedava el tram de Cornudella fins a Albarca. Anteriorment l’havia fet 4 vegades, així que ja sabia que m’esperava: un desnivell de 450 metres en 8 quilòmetres, no és res de l’altre món però el tram que va des de l’Ermita de St. Joan de Codolar fins a Albarca, pujant pels Cingles de Sant Joan, si no vas massa fresc, es pot fer mooolt pesat, com va ser el cas).

A Sant Joan, finalment, em vaig desenganxar dels companys per anar al meu ritme (cosa que havia d’haver fet molt abans), i, a base de rampes i de posar més peu a terra del que m’esperava, finalment vaig arribar al Collet Roig (Km.70) on hi havia el 6è i últim avituallament.




Els últims 10 quilòmetres vaig anar fent com vaig poder, les rampes em tenien angoixat i ja anava força cansat.

Tot i que vaig arribar en 10a posició, després del còmput de la suma total de les zones cronometrades, finalment vaig quedar en 13a posició. En resum: que alguns que van arribar per darrere meu, tenien un millor temps, devien descansar una mica en els trams no cronometrats i així anar més ràpids en els cronometrats. Lliçó apresa.

Aquest cop les fotos que poso no són meves, són dels fotògrafs de l’organització: felicitats per la feina, són excel·lents!!



El track és el de l'organització. Jo vaig tenir alguns problemes amb el meu GPS