dimecres, 21 de març de 2018

Variant del Circuit de l'Open Vendrell 2018


Nou post per celebrar l'entrada de la Primavera gràcies a les detallades explicacions de l'amic Antoni Larrull!

L'any passat, al juny, crec recordar, havíem fet el track de la cursa de 2017 i ens va agradar força, el d'aquest any tampoc ens ha decebut.


Val a dir, tanmateix, que es tracta d'un track que he adaptat a les nostres necessitats i, per tant, no coincideix plenament amb el de la cursa. Així, nosaltres hem sortit de Creixell, de dalt del cap del poble (al cantó del Bar Pirata) i això ens permet baixar pel divertit bike-park del poble abans d'enganxar-nos al track de la cursa. Tot seguit, hem començat a fer corriols plans o pit amunt (una constant fins a Masarbonès: més corriols amunt o plans que avall), fins que, en veure que pujàvem la trialera de la Garrantxa, m'he preguntat si no m'hauria equivocat en el sentit del track... Però no era així i, de fet. és força ciclable, excepte "graons" que no tothom sabem o podem pujar.



Com no haviem de parar-hi a esmorzar avui, no hem entrat a Bonastre i hem retallat una mica cap a Masarbonès i allí també hem retallat un petit tomb del track i hem enfilat avall primer i després, ens hem trobat de cop amb un dels reptes del dia, una pujada que els de l'Open Natura anomenen "Mortirolo" i que té rampes de fins el 24%. Comença al Torrent de la Seguera i puja les Muntanyes del Tet. Només és 1,2 km (però sense descans) i com com el ferm està molt bé, amb paciència es deixa pujar, però feia temps que jo no pujava res tan dur.






Un cop dalt, a diferència de l'any passat, hem girat a la dreta primer per un camí molt pedregós fins al camí d'Albinyana a Bonastre i després per un corriol també molt rocós que ens ha dut a vorejar tot el costat oest de l'Aqualeón. Aquí hi ha algun tram a peu i mooolta pedra i roca.

Ens hem desviat a Albinyana per a esmorzar al bar del mateix nom que hi ha l'entrada. No hem triomfat molt perquè acabaven d'inaugurar divendres i les referències que en teníem del facebook i del Google corresponien a l'anterior direcció.

A Albinyana pugem al poble a buscar aigua i tirem cap a acabar la ruta, amb una pujada ara per l'est de l'Aqualeón, primer per pista i després per corriol, molt guapo difícil de pujar-lo tot damunt la bici al final per a mi.





I a partir d'aquí ha començat la part més divertida de la ruta, amb la divertida baixada pel Barranc del Lléo i, a diferència de l'any passat, enguany no hem entrat al Vendrell i hem encadenat corriols molt divertits (aquesta zona és molt similar als Boscos de Tarragona), hem evitat el pas per dins d'alguna urbanització i se'ns ha fet molt ràpid arribar a Roda de Berà. Abans d'entrar a Creixell, el Pep ens ha portat fins a l'ermita de la Mare de Deu de Fàtima per un corriol de pujada i des d'allí, hem baixat un corriol amb uns esglaons molt diverits de baixar, deixant-nos ja molt a prop del poble.



En resum, una ruta força variada, menys dura que la de l'any passat (menys km i desnivell), una mica trencacames però també amb una pujada llarga i dura i amb corriols i trialeres variats.



Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide



També et pots descarregar el track a Wikiloc
 

dilluns, 18 de desembre de 2017

Alforja - Ulldemolins - Alforja: en busca de la "truita amb suc"


Molt content de poder publicar nou post escrit (i compartit) pel bon amic Toni Larrull que, tot i que ja dóna guerra sobre la bici després de la greu lesió que va patir aquest estiu, encara està en fase de recuperació (la veritat es que està com un toro):

Crec recordar que fou abans de l'estiu, el darrer cop que vam fer el Camí de la Llisera (entre Sant Joan de Codolar i Albarca) que algú va comentar que sempre el fèiem en el mateix sentit. Això va fer que comencés a pensar com podíem fer una ruta que ens permetés "baixar" d'Albarca cap a Alforja, esmorzar (qüestió logística cabdal) i fer una excursió similar a les habituals dels dissabtes.

Així fou com va néixer aquesta bonica ruta, "mig nova", amb molt de camí ja conegut, altres de nous i d'altres de coneguts però en sentit contrari a com ho hem fet aquest cop i amb un destí nou: Ulldemolins.

L'inici és molt "clàssic": Per a no fer-ho excessivament llarg, ens trobem per sortir a les piscines d'Alforja a dos quarts i mig de 8, encara negra nit com qui diu, i amb una ventada del 10... i fred, força fred.... Jo hi he arribat amb el Toneflinski, que avui ens honorarà una estona amb la seva companyia. Al poc ja arriben el Pep, l'Edu, el Txaeska i el Marc i arranquem amunt. Jo quasi tenia ganes de fer el Coll d'Alforja ( i això que sempre em fa molt mandra) per a entrar en calor. I a fe de Déu que hi ha punts on es passa el fred, com ara al tram on van tirar grava fa un any, on veig que ja pujo a 170 pulsacions... i veient marxar els culs de tots els companys...


La baixada cap al Camí vell de l'Arbolí avui l'he feta pels corriols, evitant tots els trams possibles de trialera, per precaució i manca de confiança, però en els que són inevitables, he acabat pensant allò de "tampoc estem tan malament...".

Passat el Mas de les Moreres s'arriba a la carretera, i a l'esquerra s'agafa el camí cap al Molí del Pont i després per un corriol paral·lel al Barranc de les Obagues, s'arriba ja a prop de Cornudella, on parem a la font, encara que més per a treure buffs, etc. que no pas per agafar aigua.


I des d'aquí, enlloc d'enfilar cap a Sant Joan Petit, com sempre que passàvem per Cornudella, tirem cap a Los Hortals i el Barranc de l'Argentera. Aquest camí no és nou per a nosaltres en la seva major part, però com deia abans, sempre l'havíem fet de baixada, tornant de Vilanova de Prades. Només en Tonefliski el coneixia: ja se sap, a ell li agrada buscar pujades fortes... I ens confirma que aquesta ho és, però també que és de bon anar fent. I així és: m'ha agradat força més que el Coll d'Alforja, ja que aquí vas alternant algun tram de corriol (com ara a la Costa del Forn o per evitar passar pel Mas d'en Lluc, pràcticament 100% ciclables pit amunt).


A l'hora de passar pel Mas d'en Lluc, ens hem dividit: Txaeska i Toneflinski ha fet drecera per corriol i la resta he manat a veure aquest edifici senyorial. Val a dir que ens hem embolicat una mica (al track està corregit i en Tone m'ha dit que sí que s'hi pot passar "pel mig" i no cal voltar per l'oest com havíem fet nosaltres) . Des d'aquí fins a Albarca hi ha empits molt durs (a les Vinyes Velles) però es puja tot perquè el ferm del camí està bé.


Llàstima que un cop arribats aquí en Tone ens deixa perquè ha de fer aviat a Reus. I tot just ara que anem de cap cap a un tram que em va indicar ell a una ruta seva: pugem a Albarca, baixem cap al Coll Roig i enfilem cap a Ulldemolins i la "Vall del Silenci", però a diferència del que fa, per exemple, el track de la cursa Montsant Bike, deixem a la dreta la pista principal i agafem el corriol del Pla del Teix, que té un kilòmetre i resulta la sorpresa més agradable del matí, tot ciclable, amb punts espectaculars com el pas pel Salt de Teix o una baixada per una llisera. A repetir segur.



Un altre cop per pista, arribem a l'ermita de Sant Magdalena i per corriol empalmem amb la de Sant Antoni. Certament, hauríem pogut tirar abans cap a Ulldemolins, perquè la gana ja apreta, però som gent "seriosa" i un track és un track i s'ha de fer.. I com estem seguint, ara sí, el de la cursa de la Montsant Bike, recordo, d'haver estat en el test previ del recorregut, que ve un tram molt guapo de corriol/trialera. I, efectivament, un cop passat el Coll del Prat ja davallem per La Llisera cap al Molí de l'Espasa: un altre tram per emmarcar de la ruta d'avui i que, a diferència del primer cop que hi vaig passar, ara es veu més practicat i és més fàcil de seguir el track.

Ermita de Santa Magdalena
Arribant a Ulldemolins (Qui hagi fet la Montsantbike sap quina alegria dóna aquesta imatge)
Remuntant el camí que va paral·lel al Riuet del Teix, arribem a Ulldemolins i fem cap a la Fonda Toldrà, on ja ens esperaven el Kim i la Bàrbara, que s'havien encarregat que ens deixessin guardar les bicis al garatge, que la taula estigués parada... Tot perfecte: són 32 km i quasi 1100+ i amb el fred, es fa més gana... Val a dir que jo havia batejat la ruta com la de la Truita amb Suc, perquè és el producte típic d'Ulldemolins. Al final, però , només jo l'he tastada...(boníssima, per cert...ells s'ho han perdut). Però tothom ha esmorzat molt bé i a un preu raonable (8,5€ amb postres de músic i cafès).

La famosa truita amb suc d'Ulldemolins!!! Mhhhhhhh!!
"Beure amb got fa gabatxot, beure amb porró fa català i senyor"
A partir d'aquí, el temps s'ha començat a dilatar i fondre com un rellotge de Dalí: l'esmorzar ja ha estat una mica més llarg que de costum, els comiats... i al poc d'arrencar, jo pensava que tothom em seguia i no havia estat així.... A més, els que s'havien quedat tenien un problema amb el Garmin... Com quinze minuts per arrencar (i com es pot veure, hem sortit de la Fonda en sentit contrari i hem fet tomb...) i quan ho hem fet, resulta que el camí d'Ulldemolins a Prades és tot una pista asfaltada. Avui ja ha anat bé perquè ja anàvem tard, però un altre cop potser miraren de fer el recorregut de la cursa Open de la Montsant Bike, que fa una mica de bucles però evita aquesta pista en la mesura del possible.

Entre el Collet Blanc, els Colls Alts i el Coll d'Albarca hi ha un altre tram guapo amb força corriol, tant de pujada com de baixada, que ja coneixíem, però en sentit contrari, de la ruta des d'Alforja a Vilanova de Prades.

Després del segon pas del dia per Albarca, enfilem el tram més esperat del dia: el camí de la Llisera que, com no, fet en aquest sentit ha resultat també espectacular. Potser, pel que tingueu vertigen com jo, fet així, té algun tram on es pateix més. I potser té punts més durs de pujar pedalant (o que només pugen els més forts), però tant hi fa. Acabes amb les ganes de repetir.





Aquell paio petitó que hi ha a la part baixa era jo (Txaeska) esperant que arrenquessin...




Sant Joan del Codolar
A Sant Joan Petit hem agafat el Camí dels Cartoixans fins a connectar amb el GR per a baixar cap a Cornudella, en el que és un altre dels trams més atractius d'aquesta ruta.

El Capo "Pep"
Malauradament , arribats a aquest punt, ja havien saltat totes les alarmes horàries i per això hem descartat anar a buscar el corriol del Pantà de Siurana i hem tirat per carretera fins Les Ventes (ni tan sols hem desfet el camí del matí pels corriols cap al Pont del Molí). Llàstima, un altre cop serà. Avui però, ja la feina "exploratòria" estava feta, les cames començaven a estar cansades i encara faltava pujar l'entretingut camí cap al Coll d'Alforja, on ja cadascú ha tirat al seu ritme.

En resum: una bona ruta força variada, dura físicament , però moderada des del punt de vista tècnic (està clar que a la Llisera -la d'Albarca- s'ha de saber on posar peu a terra, però) i amb el Montsant omnipresent i majestuós presidint-ho tot i regalant-nos variades postals, a quina més espectacular.


Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide



També et pots descarregar el track a Wikiloc



dilluns, 7 d’agost de 2017

D.O. Priorat & Montsant


Després de pràcticament un parell de mesos sense publicar, però sense parar de pedalar, aquest cop us deixo una ruta "enològica" ja que transcorre entre dues de les millors zones vitivinícoles amb Denominació d'Origen que hi ha: El Montsant i el Priorat, i com sempre, amb l'inestimable col·laboració literària del nostre "guia" l'Antoni Larrull:

Ruta dura físicament i difícil pel que fa al vessant tècnic: Reus - Alforja - Coll d'Alforja - La Morera de Montsant - Camí de la Drecera - Poboleda - Barranc de Comadecases - Porrera - Collet dels Feixos - Reus
L'anada fins a la Morera de Montsant discorre per camins ja habituals de molts dissabtes: "enllaç" fins a Alforja, (58 minuts) i punt de reunió amb altres companys bikers que vénen d'altres punts. Amunt el Coll d'Alforja i avall la trialera cap a Riu d'Arbolí, on un company pateix la caiguda més forta del dia.


Al primer moment vàrem evitar la broma de "cadascú baixa de la bici com vol"

L'arribada a la Morera la fem pel camí del Coll del Conill, una pista tota en molt bon estat, però ens tornem a endarrerir per culpa meva, que punxo, no reparo bé, i torno a haver de parar... Al final, arribem al bar amb uns 35 km i 1000+. Ens ajuntem amb 2 companys més que han vingut abans i ja som 10 bikers a esmorzar. Esmorzar bo però que, lògicament, s'allarga...




A la caça del Pinilla...

Sóc un enamorat del Montsant i del vi!

Entrant a la Morera del Montsant (foto de l'inici del post)



Per a reprendre la marxa, baixem una primera trialera i quan vull pujar la tija automàtica... Ai! No puja.... el cable perd oli... Malament rai... Tot i intentar solucionar el problema a Poboleda intentant bloquejar la tija a cop de manxa perquè pugés, no hi va haver manera... Penso a baixar per la trialera del Camí de la Drecera i cap a casa... (aquest cop l'hem feta tota sencera: és molt ciclable, amb només algun petit pas a peu i un final pendent i amb el sol molt sec que per prudència també faig a peu).



Intentant "inflar" el sistema hidràulic de la tija per deixar-la bloquejada.. no hi va haver manera.

Tanmateix, em feia ràbia marxar per carretera sense pujar "el Mur", perquè, ja un parell de cops que ho volíem fer no vam poder fer-lo (per manca de temps i un altre cop perquè havia nevat). Total, que pujant la tija el màxim amunt possible i malgrat que quedava "aculat", he anat pujant a poc a poc. Es tracta d'una pujada llarga, primer molt normal fins al Mas Sinen (Celler Burgos-Porta), però que cap al final es torna corriol (i aquí ja només ho pedalen tot els més forts i al final té 100 m d'empènyer la bici amunt pel bosc sí o sí, que en un dia de calor com aquest t'acaben de matar.

Mas Sinén (Celler Burgos-Porta)



Però les vistes que vénen a continuació i la trialera cap a Porrera (amb trams molt tècnics i compromesos per la llicorella i la grava solta) paguen tot l'esforç realitzat.



A les dues estàvem a Porrera encara.... I faltava pujar fins al Collet dels Feixos. Aquí ja tothom ha tirat una mica al seu ritme i per llocs distints (cap a Alforja pel SIMCA, cap a Reus directe per la carretera vella, Riudecols, Riudoms...) o per carretera cap al Coll de la Teixeta, les Borges i Alforja....

Però pel que fa a la ruta en si, quedo amb ganes de tornar-la a fer, això sí, entre octubre i abril.....