diumenge, 21 de maig de 2017

"A per la Cabra" 2017-2014 Mix

Espectacular vista del Tossal de la Pena-roja!
Nou post narrat pel bon amic Antoni Larrull del nostre tomb per terres de Tivissa, una ruta "per picar pedra". M'ha portat molt bons records de la cursa d'"A per la Cabra" que vaig participar el 2014:

Ruta espectacular i difícil, tant físicament com tècnica, que ens ha portat en un matí radiant de primavera pels barrancs i colls de Tivissa.

Fa un temps que amb un company vam dir de muntar un track per aquí (li passava pel cap anar a la cursa d'"A per la Cabra!"), però veia uns tracks d'altres anys amb força bucles i no ho trobava fàcil. Tanmateix, després vaig veure que el track de 2017 (desena edició de la cursa) era molt menys embolicat. Ja només calia trobar un lloc on esmorzar i, secundàriament, mirar alguna manera d'allargar una mica el recorregut, ja que la cursa té poc més de 40 km.

Per a esmorzar, l'únic lloc possible era Ginestar i per allargar la ruta, vaig triar el bucle final de la cursa de 2014.

Amb aquests ingredients, ha quedat una ruta perfecta per al nostre gust: dura però fins a un punt raonable, amb uns paisatges espectaculars i uns corriols i trialeres molt variats i, alguns, exigents. I, a més, hem esmorzat molt bé (ràpid i preu ajustat) al bar del Sindicat de Ginestar.


D'això en dic "picar pedra"
Pel que fa al recorregut, ja sabíem que fàcil no seria. Només començar es puja fort per l'Obaga de Moula a buscar el Barranc de Pena-roja, que es baixa per una trialera llarga i molt bonica. Aquí el Jordi, en una caiguda lleu, trenca la maneta del fre del darrera. En Txaeska ho ha arreglat miraculosament amb 6 brides! (i dic miraculosament perquè l'invent, a més, ha aguantat tot el matí!). Tanmateix, ja hem passat una estona parats.



Maneta a punt per fer macramé
Un "brodat" de brides. És important que no siguin dels xinos, no aguanten res.
Després hem remuntat el Barranc de l'Aureta, per una pista que al final puja molt dreta i, a diferència d'altres camins de la ruta, no està encimentada. Un cop passat el Mas de Verdura, ni ha un parell de "tobogans" molt nets i inclinats que es baixen molt bé i, poc després, una de les trialeres més exigents del dia (molta roca) que ens porta a la pista que puja cap a l'ermita de Sant Blai). Tot just a l'acabar aquesta trialera hi ha una font, l'única que hem vist avui, per cert (fora dels pobles).


Con en sap el Joan Pere de fer "postureo"!

Passem per l'ermita de Sant Blai, com dic, i baixem completem el primer bucle del dia, per anar a buscar un dels trams més espectaculars del dia, com és una trialera forà aèria en direcció al Mas de la Cuna, que algun company ha fet a peu per precaució.


Caçador caçat
La presa....
A partir d'aquí es baixa plàcidament fins a Ginestar. Val a dir que aquí m'he embolicat seguint el track i hem fet un parell de km de més. Però això ho he netejat del track, que està net i polit de les errades que hem fet (típiques d'un primer cop que fas una ruta).




Des de Ginestar, altre cop amunt, primer cap al Coll de la Basseta, on reprenem el track de la cursa de Tivissa de 2017, després cap al Coll d'Espargueres un cop superat el qual, cap allà al km 40 (a tocar d'un camp de cirerers) teníem l'opció de continuar fins al final fent el track de 2017 o bé empalmar directament amb el de 2014, que passava a tocar, i anar a fer el Barranc de Cantarelles. Això hauria fet una ruta més curta (d'uns 51 km) i menys dura.

Però ens hem animat a continuar per afer aquest tram de 2017 i després, també el del final de la cursa de 2014, de manera que la ruta ha quedat com la més llarga possible dels tres finals que havia previst. El premi de fer-ho d’aquesta manera ha estat, primer, el Coll de Jumanos (amb un corriol/trialera guapíssim, amb trams de pujada i baixada i una darrera trialera que ha estat la part més tècnica de la ruta) i, cap al Mas de Jaumó, un altre dels trams que més m'ha encisat avui, en forma de camí de bast de baixada, encara mig empedrat i molt revirat, però tot ciclable.

El tram de la cursa de 2014, ens ha regalat un corriol dels "guapos" dins el bosc, a tocar de l’esmentat Barranc de Cantarelles, tot ell net i polit (excepte un arbre caigut al principi) i força ràpid, molt diferent (sense pedres ni roques) a tot el que havíem fet avui.


La tornada cap a Tivissa s'ha fet dura, ja que malgrat que es tracta d'unes pujades suaus, ha resultat que ningú portava ja aigua... Avui ja ha començat a fer calor i des de Ginestar no hem trobat cap font. Per tant, MOLT IMPORTAT: Agafar bé d'aigua després d’esmorzar en època de calor... 

El tram final del track ha resultat una mica complicat de llegir: de la pista surts a la carretera una estoneta curta, tornes a entrar a un pista... i arriba un punt que has de passar per uns bancals (algun llaurat) fins a trobar la pista que pels horts ens porta cap a Tivissa. Sembla el típic tram que s'obre només pel dia de cursa. Això ja només ho hem fet tres companys, mentre que la resta han tirat per carretera fins el poble. Això també és una bona alternativa, pq. quan arribes aquí ja estàs cansat i amb tota la feina feta. Són més de 1700+ en menys de 60 km i, a més, en un terreny que fa que siguin durs.

En resum, ruta molt recomanable de BTT pur i dur que us permetrà fer el 95% del track de la cursa de Tivissa de 2017 (edició que concentrava el bo i millor dels corriols i trialeres de la zona, pel que he llegit), parar a esmorzar i, de “bonus” fer un corriol tan espectacular com el del Barranc de Cantarelles.

Powered by Wikiloc


Link directe de descàrrega del track de Wikiloc
 

dimarts, 21 de març de 2017

Ruta dels Cartoixans i camí de la drecera

  Escaladei. Montsant. Priorat from Txaeska on Vimeo.

Aquí va el segon post a quatre mans gràcies a la "literatura" del bon amic Toni Larrull. Desprès de l'èxit de l'anterior post En ruta per les muntanyes de Prades, li ha agafat el "gustillo" i s'ha currat una bona descripció de la ruta feta i, a més, ho ha enriquit amb links a altres rutes similars o trams fets anteriorment.

I com que no hi ha dos sense tres, i després de molt de temps, he tornat a fer un petit vídeo!! Malauradament, i degut a un problema amb la càmera, únicament hi ha el tram d'Alforja fins a Escaladei (la Pietat).

Sortida des d'Alforja
Aquí us deixo la descripció de la ruta:

Quan al desembre de 2014 vaig fer per primer cop aquesta ruta ja vaig dir que era una de les més guapes que havia fet mai. Quasi dos anys i mig després, l’hauré fet mitja dotzena de vegades més (incorporant-li millores alguns cops) i, tot hi haver descobert molts més paratges espectaculars en bici pel Camp de Tarragona, la meva opinió no ha variat, sinó que cada cop que hi tornem es reforça més.

Tradicionalment, la ruta la comencem a Alforja, encara que si la voleu més curta la podeu fer des de Cornudella però llavors us perdeu la baixada i posterior pujada del vessant nord del Coll d'Alforja pel Camí de l’Arbolí. També hi ha, pel contrari, qui la fa des de més lluny, com avui el Marc, que, com a entrenament per a la Montsant Bike ha sortit des de... la Selva del Camp!!!

La pujada del Coll d’Alforja és dura de bon matí i “en fred”. Són uns 4 km en els que guanyes uns 300+ i amb alguna zona d’empits pronunciats i amb mala tracció. Els primers cops l’odies, però amb el temps l’acabes estimant (com moltes de les coses de la vida que requereixen esforç però realment paguen la pena).

Una mica de selfies provant l'ull de peix

El premi, tot seguit d’arribar a dalt, és poder baixar pel Bosc d’en Vinyes cap a la Font Freda i el Riu d’Arbolí davallant per corriols i trams de trialeres que s’han anat conformant pel mal estat de conservació de l’empedrat del Camí d’Arbolí. Quelcom que és una llàstima, certament, però que fa més tècnica la baixada. De tota manera, algun d’aquests trams són evitables seguint per “variants” de pista que discorren en paral·lel.
Mal lloc per anar a posar una piscina... Suposo que a l'hivern deuria ser una pista de gel

Passat el Riu d’Arbolí, seguim per pista ampla cap a la zona dels molins (Molí del Pau, lo Molí Nou, el Pla de la Garra) i el Mas de les Moreres, explotació vitivinícola on queda clar que ja som al Priorat. Tot seguit, toquem només l’imprescindible la carretera i passem per sota el pont del riu Siurana per anar a buscar el Mas dels Regiments i el Molí del Pont i anar pujant suaument cap a Cornudella, principalment per corriols paral·lels al barranc de les Obagues.




Llàstima que la Cooperativa de Cornudella era tancada... massa aviat per anar pel món

Un cop a Cornudella, agafem aigua a la font que hi ha a la carretera i ja ens atrapa el Marc. Ara toca pujar fins a l’ermita de Sant Joan Petit. Nosaltres, en aquesta ruta, sempre ho fem pel camí més còmode (pista amb força trams encimentats), però quan anem a Vilanova de Prades, pugem pel GR-174, un camí més “btter” i dret, que en la seva part final és un corriol que et posa a prova la força i la tècnica.

A Sant Joan Petit comença la part més atractiva de la ruta: una successió de corriols planers, o amb lleugeres pujades i baixades, 99% ciclables, que ens van apropant cap a la Morera: aquest és el “Camí dels Cartoixans” en sentit estricte. Especialment atractiu em resulta sempre el tram que comença al Mas d’en Porqueres i passa pel Collet del Mas d’en Fraret, de 2 km. de longitud i 100% ciclable.



El Montsant castiga molt, sort que sempre portem de tot

L’arribada a la Morera demana un esforç extra, perquè la pendent des de les Planes de Sant Blai és de les que fan patir, tot hi estar encimentats els empits principals. Ara ja estem veritablement al peu del Montsant i després de travessar el poble (hi ha aigua a la plaça de l’església), anem fent via alternant trams de pista i corriol, amb vistes espectaculars de Poboleda i la vall del barranc de Sant Blai a la nostra esquerra i els contraforts del Montsant a la mostra dreta. I així arribem a les Planetes, passem a tocar d’un aparcament on sempre hi ha furgonetes d’escaladors i, després d’una forta baixada per pista, anem a fer cal al Barranc de Pregona, on comença un altre dels meus trams favorits de la ruta. Es tracta del corriol que baixa cap a la Pietat, un edifici monumental actualment abandonat, que abans de la desamortització (SXIX) complia la finalitat de servir de casa de repòs i oratori als bisbes catalans. Aquest tram té algun punt una mica tècnic, però en conjunt és molt ciclable (i si porteu al davant algú que baixa millor que vosaltres, és la millor manera d’anar passant per llocs on abans no t’hi llançaves).

La Morera del Montsant
Després del trencament de cadena, una punxada per anar com les cabres
A full amb dues càmeres!!
A Escaladei esmorzem molt bé, com sempre, al Racó. De tota manera, millor moderar-se, perquè el que ve després es la pujada més dura de la ruta, i sense transició: Un cop desfem un tram del camí de baixada i passem la Cartoixa d’Escaladei, toca enfrontar-se a una pujada dura, dura (i aquí no hi ha trams encimentats) altre cop cap a les Planetes. Recordo haver fet peu a terra el primer cop que hi vaig passar, però ara coneguen-la, ja no hi ha problema.

La pujada continua fins a la Morera, si bé ja no és tan dura i fins i tot hi ha algun tram de baixada intercalat. L’arribada a la Morera la fem, com des de va un parell de cops, pel GR-174 enlloc de continuar per la pista. És tracta d’una opció una mica més dura i tècnica, però més atractiva. Sobretot perquè és un corriol planer però que en la seva part final té un petit tram pendent empedrat, que avui, a la tercera, ha estat la vençuda, ja que els dos cops anteriors no havia pogut pas pujar-lo.
Després d'esmorzar, toca "escalar cap als Déus"

Arribant de nou a la Morera del Montsant

Arribats a aquest punt, avui ens em enfrontat a la modificació més substancial que hem fet mai a aquesta ruta i que l’ha fet, sens dubte, més atractiva del que ja sempre havia estat: Fa ja un company del Wikiloc, en Toneflinski, va parlar-me d’una baixada distinta des de la Morera cap a Poboleda de la que nosaltres fèiem (que també és guapíssima, per Sant Blai i el Barranc del Mas del Racó) i la seva descripció ja apuntava que era un d'aquells trams que cal anar a conèixer. Mirant-m’ho bé vaig veure que podíem salvar el primer tram de trialera que sempre fem (fins al Camí Vell de Poboleda a la Morera) i anar a buscar un camí que baixa paral·lel a l'esmentada carretera (per les Solanes) cap al Camí de Poboleda a la Morera de Montsant i que porta a l'inici del corriol fantàstic que m’havien comentat. Així ho hem fet, però un cop hem arribat a aquest punt... sorpresa! La pista que pensàvem baixar, té una cadena i diu que és camí privat. Però a l'esquerra comença un corriol senyalitzat amb pintura groga. Què fem? Camí segur o aventura? Ens partim en dos grups? Qui s'arrisca?... Després d'un parell de minuts de dubtes, tirem tots avall pel corriol, tot controlant al GPS que no ens allunyéssim massa del punt d'inici del corriol/trialera cap a Poboleda i anant baixant per una trialera força ciclable, amb algun punt bastant tècnic, això sí. Per cert, que a l'arribar al Camí de Poboleda a la Morera de Montsant, hem vist que continuava el corriol a l'altra banda del camí. Empalmarà amb el track que portem? Bona pregunta... Però hem considerat que havíem tingut molta sort amb el tram anterior i hem estat conservadors i hem remuntat per la pista a buscar el track original... I a poc de començat a baixar cap a Poboleda hem observat que, efectivament, el tram de corriol que no hem fet empalmava directament amb l'inici de la trialera d'en Toneflinski! La resta de la baixada ens porta fins al camí del Pas de Carro dels Molins i és molt ciclable, fins i tot amb trams força ràpids, amb més corriols que trialeres i amb uns paisatges bellíssims. Per tant, es pot baixar directament quasi des de la Morera a Poboleda per corriols/trialeres durant més de 3 km quasi de forma interrompuda!!!


Camí de la Drecera. Guapo, guapo, guapo!



Amb posterioritat, en JAMRO, un altre bon company -molt il·lustrat-, de Wikiloc, m’ha comentat que el que havíem fet era ni més ni menys que el que es coneix com a Camí de la Drecera per la gent de la Morera i Poboleda, que és el camí més directe i ràpid per anar d'un poble a l'altre (com el seu nom indica) i que fa pocs anys s'ha recuperat i netejat i ara forma part de la xarxa de camins del Priorat, marcat amb senyals de color groc.
A Poboleda hem entrat a buscar aigua i tot seguit hem anat tirant cap al Coll de Conill, com sempre. Una petita innovació aquí ha estat que hem tallat camí fent una drecera pel GR que ens ha evitat passar pel Mas d'en Gil. Està bé perquè ve a ser un corriol i és tot ciclable.

Avui hem baixat per carretera C-242 cap a les Ventes perquè ja era tard, però si teniu temps, recomano desfer els trams pel corriols i camins que utilitzem a l'anada cap al Molí del Pont (es pot agafar al punt kilomètric 47 de la carretera.

L’últim esforç de la ruta és pujar el Coll d’Alforja, però ara des del Riu d’Arbolí... No a tothom li agrada (un company ha preferit pujar per carretera...) perquè no és 100% ciclable. A mi sí, perquè vas sempre sotabosc i, pel que fa al ciclar, es traca d’anar fent, esforçar-se en els punts més tècnics pensant allò de “ a veure fins on arribo avui” i quan ja no pots més, caminar alguna desena de metres, però no més, abans de tornar a pujar a la bici.

La baixada del Coll d’Alforja? Doncs per la meva part, baixar força tranquil·lament mirant de no prendre mal (Hi ha zones amb bancs de sorra i un cop vaig estar a punt de caure anant bastant ràpid. Prefereixo les baixades més tècniques que les baixades ràpides per pista ampla) i ja pensant amb la cerveseta que espera a l’arribar a baix al poble per a rematar una ruta perfecta: bona companyia, dura, tècnica, fantàstic paisatge, descobrir trams nous, temperatura ideal, bon esmorzar, zero problemes mecànics... Pura felicitat “bttera”.



Troba rutes per punts de pas Cicloide


També us podeu descarregar el Track a Wikiloc


dimecres, 15 de març de 2017

En ruta per les Muntanyes de Prades

Us ben asseguro que el casc que porta l'Abel no és per "fardar"... baixa tant ràpid que no el puc fotografiar!!

Pròleg:
Feia molt temps que no publicava un post i la raó és que em fa molta mandra escriure, no en canvi de fer-ne el reportatge gràfic i esbombar-ho per les xarxes... D'un temps ençà, comparteixo rutes amb l'Antoni Larrull, a qui sí que li agrada escriure i donar detalls geogràfics de les rutes a Wikiloc i de buscar-nos nou trams per enriquir les nostres rutes, així que li vaig preguntar que li semblaria fer una joint venture, jo posaria les fotos i ell la literatura i va acceptar immediatament! Aquí us deixo la seva narració:

Acompanyat de l'incombustible Antoni
Ruta variada i molt entretinguda de fer, que combina trams durs de pujada, baixades tècniques per corriols i trialeres poc conegudes i algun tram de carretera (inevitable o que hem fet perquè fèiem tard o per a poder fer alguna trialera)

A dos quarts de vuit sortim de Reus per a aprofitar bé un dissabte "d'estiu" al principis de mes de març i anem cap al Coll de la Batalla, on per arribar a la zona de la Font del Llop agafem l'opció més ciclable: baixar a les vinyes i fer front a una dura pujada per un "quasi corriol" cap als voltants de l'ermita del Mas de l'Anguera. Tot seguit, una mica de pista i pujada "cap a la Mussara" per carretera i en arribar als Colls, enfilem cap a la Creu del Pastor Noguès, girem a l'esquerra pel camí de la Serra de la Mussara i a la dreta agafem un corriol exquisit pel mig de Bosc de l'Abelló. Si haguéssim agafat la pista que hem trobat primer amb el cartell que ja indica "La Febró", hauríem fet drecera. Però aquesta la variant que hem fet és més atractiva.

Sembla que li estigui fument un "moc" :) :) és molt passional!

Tot i haver passat una setmana de les fortes pluges, encara vàrem trobar una "mica" d'aigua
Un cop de nou a la pista, anem davallant i aquesta s’acaba convertint primer en un bonic corriol damunt del Barranc de la Foradada i després en una trialera (1 km aprox. entre corriol i trialera) que ens deixa a tocar de la Casa del Barret, ja a prop de la Febró, on esmorzem moooolt bé a la Perdiu (10 euros, però quasi sembla un dinar: amanida, llonganissa al plat, músic (fruits secs, mistela...). I com havíem trucat el dia anterior (molt recomanable), taula i brasa preparada i servei molt ràpid.

Esmorzar 5 estrelles. Encara faltaven moltes calories per cremar...
La tornada la iniciem pujant per la pista que passa a tocar dels Avencs de la Febró i girem de nou cap a la Creu del Pastor Noguès pel Bosc de l’Augustenc. Però quan tornem a ser al punt on hem agafat el primer corriol del matí, decidim baixar una trialera que va cap al Coll de la Negra (a tocar del desviament cap a la Mussara). Només té 300 m, però si bé el principi és fàcil, després es complica una mica amb força rocs grossos que cal anar sortejant.

L'únic lloc on el puc "caçar" és en pla. A les trialeres es transforma.

El Quim marcant-se una mica de postureig (no ho pot evitar, hahaha!!)
El gran PEP (amb majúsules!!!). D'aquí el nom que ens hem posat en les seves sortides: Pep Team
Una mica de carretera ens porta de nou als Colls i comencem la circulació pel GR. Es fa bé, però arriba un punt que costa pedalar pit amunt. Tanmateix, aquest tram de trekking és curt i als pocs metres es converteix en un suau corriol de baixada, just abans de girar cap al tancat de vaques i enfilar cap a l'Artiga de Mill per un altre camí que va fent-se corriol pedregós. Aquest tram està millor que fa un parell d'anys i els dos passos amb filferro electrificat es poden desenganxar (i tornar-ho a deixar tancat, lògicament). És el mateix recorregut que vam fer fa unes setmanes quan vam anar a l'Albiol. Però aquest cop no baixem pel Grau del Malpàs, sinó que a continuem envers l'Aixàvega, Mont-ral... per a gaudir dels múltiples corriols i petites trialeres de la zona dels masos d'Alcover (Mas del Gat, del Tito, del Geperut...)

Vista de les antenes de la Mussara des del Pla del Bosc (un tram molt bonic)
Mas d'en Grau
Una mica de trekking...
Perseguit pel Joan Pere. Un crack!!
Serra del Pou
Si una cosa té la Mussara són pedres i més pedres!
En direccció cap a Mont-ral (sort que vàrem passar per la falda del poble)
Aquí improvisem una mica i, per falta de temps, sortim a la carretera i, aprofitant que estàvem a tocar i un company s'ho coneixia, baixem un tram de "DH" (excepte un tram final massa pendent, que fem a peu) que ens deixa a tocar ja del Convent de les Arts. Des d'aquí ja, cames ajudeu-me, ràpid cap a Reus (per la carretera vella i el voral de l'autovia), que es fa tard i la feina avui ja esta feta.

El Jordi a full!!

A mi no m'emociona acabar un ruta així i, lògicament, prefereixo fer aquest tram fent tot el camí que es pugui. Si hi ha temps, per Bonretorn i el Mas Paperer cap a la Selva. Si no n’hi ha massa, si més no evitant el voral de l'autovia (Masies Catalanes, la Selva, Camí Vell d’Almoster....). Però quan en dies com avui, ja has fet tots els km i el desnivell que "toca" i és tard, la carretera va bé per a no arribar a "tres quarts de quinze" (*de fet, ja vam arribar a dos quarts “de quinze”....).


Troba rutes per punts de pas Cicloide



També us podeu descarregar el track a Wikiloc