diumenge, 2 de desembre de 2012

Gallicant


Avui ha fet un fred de collons! Dit això, i amb perdó, seguim:

Per què Gallicant? Doncs perquè anys enrera (molts) ja hi havíem estat un parell de cops i tenia ganes de fer un Remember when.

Ja feia temps que li anava darrera però, per raons d’agenda amb la resta de companys, la sortida s’ha anat demorant. Finalment, avui, l’hem poguda fer (per desgràcia no hem pogut ser tots els que havíem de ser –¡¡ÁNIMO JAVIER!!–). Això rai, Gallicant sempre estarà allí i, a més, tampoc hem pogut fer tot el que ens havíem proposat.

Hem sortit des d’Alforja ben aviat i crec que devien rondar els 0 graus (a 380 metres, en el punt mes alt, a 990 suposo que era una mica mes baixa). Sort que començàvem amb pujada i hem pogut agafar una mica de temperatura (únicament un mica) fins arribar al Coll d’Alforja. D’allà hem baixat una mica fins al Molí del Racó i hem tornat a pujar fins al Coll de la Creu seguint el Serrat dels Colls. En aquest punt s’ha decidit (democràticament, com sempre) un canvi de ruta: en comptes d’anar a Gallicant per l’Ermita de Sant Pau (Arbolí), ja que el nostre sherpa deia que per allà carregaríem molta bici, anar-hi per Lo Serratell (si us fixeu en el mapa, per tal d’arribar-hi, fem mitja volta i després tornem pel mateix camí).


 

Les vistes del poble de Siurana i del Pantà des del Collet de la Basseta són espectaculars!

Fent el tram de Lo Serratell, i volent fer un invent del TBO, ens hem desviat per una caminet que no portava enlloc (no patiu, el track està corregit) i on hem trobat una antiga bicicleta d’època de la marca DAL tota rovellada. Foto de rigor fent el ruc.





Desfem el camí i tornem a recuperar la pista fins arribar a Gallicant, llogaret del terme municipal de l'Arbolí i abandonat des dels anys 50.


Un cop a Gallicant, aturada per menjar unes barretes. El nostre sherpa ens ha proposat passar pel Gorg del Mas dels Frares (sempre li hem dit El Salt); això si, carregant bicis, però bé val la pena. L’última vegada que ho vaig fer va ser de pujada i sense forces; semblava que la bicicleta pesava una tona… no ha estat el cas d’avui.




Hem recuperat la pista que havíem deixat per anar al Gorg i que ens ha portat fins a la Febró. D’allà hem pujat per una pista en ziga zaga fins als Avencs de la Febró (bé, per arribar als avencs havíem de deixar la pista, però ja era molt tard i hem decidit seguir la ruta fins al Coll de les Pinedes i d’allà fins a Castillejos per carretera).



La meva intenció era agafar un camí que hi ha a l’alçada de Castillejos i que passa pel Mas d’en Rei resseguint les Costes dels Cingles i així evitar una mica de carretera (TV-7092), però m’he despistat i he tirat pel dret. La resta no s’ha queixat massa ja que tenien ganes de tornar. Un cop arribats al Coll d’Alforja hem tornat pel mateix camí que havíem fet d’anada.





També et pots baixar el track a Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada