diumenge, 10 de febrer del 2013

“Si no hi sóc no m’espereu”


A veure, que vol dir això de que “si no hi sóc no m’espereu”? Que és aquest poc compromís?... O s'hi és o no s'hi és! Jo mai dic “si no hi sóc no m’espereu”, si finalment per causes majors no puc sortir (cosa que encara no ha passat mai) avisaria de que no puc sortir… Els que ja van avisar que no sortirien, efectivament no han sortit (…carnaval, carnavaaaal…) però tots els que van dir que “si no hi eren no el esperés” no ha vingut ningú!!

Total, que al final he sortit sol. Un altre cop.


Sense caure en el desànim he seguit amb la ruta planejada: Montbrió – Riudecanyes – Vilanova d’Escornalbou – Pratdip – Mont-roig – Montbrió (47 Kms – 900 mts desnivell)

Sempre que surto sol vaig per feina, així que avui he enllestit força ràpid, en aquestes circumstàncies únicament m’aturo per fer alguna foto, i avui n’he fet poques, el dia estava força lleig.

Avui, sortint de Riudecanyes en direcció cap a Vilanova d’Escornalbou, i per evitar l’asfalt el màxim possible, he “descobert” un petit tram d’1,6 Kms que s’uneix amb un camí que queda una mica més endavant (feia temps que li tenia ganes, però amb el Google Earth no tenia massa clar que connectés amb l’altre camí), i al anar sol he provat sort i ja tinc un altre tram pel bote!


Igual que la setmana passada, avui m’he les he tingut amb un gos. Tot i que no em fan por, si em surt un gos a la carrera, no espero a veure les seves intencions, així que poso el turbo, però si m’agafa en pujada tinc les de perdre i avui el gos ha estat més ràpid que jo, així que quan pràcticament ja el tenia damunt li he fet un crit i ha deixat de seguir-me (o possiblement ja en tenia prou de tocar una mica els nassos). Un cop ha casa i amb les dades del pulsòmetre he vist que m’havia posat a 186 pulsacions! Subidóóón!





També et pots baixar el Track a Wikiloc

2 comentaris:

  1. Quan escolto aquesta frase, ja dono per fet que l'individu fotrà campana. Perquè com molt bé dius, qui ho té clar no s'embolica en mitges tintes. I a més, sembla com si ja tingués altres plans i si fallen, llavors si que acudeix. O sigui, Plan B.
    Lo del gossos i els ciclistes, és una història que no h'entès mai. Jo tinc un sistema que rarament falla, els hi foto pedrada.

    Salut i pedals!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Cantona!

      Jo es que sóc optimista de mena (sempre veig el got mig ple), i, tenint en compte les ganes que tinc jo de sortir, se'm fa difícil pensar que algú pugui fer campana, a mi m'hauríen de lligar!!
      La tàctica que faig servir pels gossos es còrrer més que els altres! Ja s'espabilaran!! Però si vaig sol, no hi ha on triar...

      Salut i pedals!

      Elimina