dilluns, 5 d’agost del 2013

Vielha e Mijaran btt Tour



Com cada any, i per aquestes dates, fem la nostra sortida bttra de cap de setmana amb tota la colla (es pot dir que pràcticament és l’única vegada que coincidim quasi tots). Els dos anys anteriors vàrem fer el Tourmalet per carretera (amb bicis de muntanya), així que aquest cop tocava moutainbike de veritat, i res de creuar els Pirineus, a casa, posant el nostre petit gra de sorra en suport a la Vall d’Aran després de les inundacions d’ara farà un mes i mig.

Per fer una ruta com déu mana vàrem tenir el millor guia que es pot tenir per una cosa d’aquestes: en Jordi Gavaldà, nivòleg del Conselh Generau d'Aran. I què fa un nivòleg? Entre d’altres coses, donar les previsions d’allaus a la Vall, o sigui, que es coneix totes les muntanyes al “dedillo”. I, a més, és un biker de nassos!

També vàrem comptar amb la companyia de’n Manu de MaxiBike, que després de tanta competició, li venia de gust agafar-se un cap de setmana i “relaxar-se” una mica fent btt d’alta muntanya. No hi ha res com anar sobrat.

El dia va començar fresc (10 graus menys que el dia anterior) i amb boira en cota 1.000. Això ens va desanimar una mica (l’any anterior, al Tourmalet també vàrem gaudir d’un excés de boira); a més, amb allò de “què em poso?”. Després vàrem agrair que no fes calor ja que hagués estat més dur del que ja va ser.
Betlan. 8 del matí. 16ª. Poca visibilitat
La ruta va començar des de Vielha e Mijaran (980 m), agafant un petit tram del GR-211 en direcció cap a França, però aviat el vàrem deixar per agafar una pista en direcció al Mont dera Solana, passant per l’Estanho de Vilac (espai protegit) i seguint la falda de la Serra de Cuenques fins a l’estany del Plan des Cards (2.124 m). Tot i que es guanyen més de 1.000 metres en una pujada non stop durant 20 quilòmetres, la pista és molt agradable.


Vigilant al ramat
En Manu. Com sempre, sobrat de forçes i animant a tothom
Estanho de Vilac
Espectacular vista de la Vall entre núvols
Plan des Cards (2.110 mts)
Des de l’estany encara ens mancàven 5 quilòmetres fins arribar al punt més alt de la ruta: Coret de Mont (2.277 m). L’últim quilòmetre i mig va ser força dur, els més de 2.000 metres d’alçada es començaven a notar en la respiració i, a més, ja havíem deixat la pista i anàvem sobre l’herba.

Un petit descans entre cavalls abans de pujar al Coret de Mont
La traca final. Per gaudir, s'ha de patir
Com a trípode únicament tenia una pedra...
En Jordi donant una masterclass de geografia
La baixada fins a Montcorbau va ser per la Cabana deth Coret de Mont i la dels Parts. El primer tram de descens va ser força complicat i tècnic, amb zones on s’havia de baixar de la bici, però un cop agafada la pista que passa pel Bòsc deth Paom fins a Montcorbau, el tram ja és 100% ciclable.





Un parell de blocs de neu ens van entorpir una mica el pas

De Montcorbau a Betlan, Aubert i a fer un entrepà a Pont d’Arròs.

Després d’aquest petit i merescut descans, va venir la segona part de la ruta. Ja feia temps que volia pujar a la Bassa d’Oles en bicicleta (des d’Aubert són uns 10 quilòmetres amb un desnivell positiu acumulat de 710 m). Sempre he pujat en cotxe i quan hi veia arribar ciclistes em feien molta enveja. Finalment, i després d’una bona suada, ja m’he tret aquesta espina.


En Manu quedant-se amb el personal fent el cavallet durant més de 100 metres en plena pujada mentre tots anàvem traient la llengua

Anava tant sobrat que, mentre esperava a la resta, encara vaig poder caçar uns bolets per l'aperitiu :)

Quan en Jordi va passar el track ­-sempre m’agrada analitzar una mica la ruta abans de posar-m’hi- vaig veure que per baixar de la Bassa d’Oles, fins a Aubert, creuant el bosc de la Varicauba, ho feia per un tram que ni tant sols sortia en el mapa cartogràfic del ICC, i que anava creuant la carretera que havíem fet de pujada. Vaig pensar que allò seria complicat ja que és un bosc molt espès. Ben al contrari, fàcil no és, però es tracta d’una pista de descens ràpid de mountainbike, l'Aran Bike Park, brutal!

Masterclass del Manu
En Jordi; com peix a l'àigua

Un cop arribats per últim cop a Aubert, la tornada a Vielha la vam fer per carretera, degut a què el Camín Reiau ha quedat malmès per les riuades.
 

Un "Guarro": Truita, bacon, llom i formatge. Amb això no necessites barretes energètiques ni gels de glucosa.

Ruta: Vielha - Vielha - Coret de Mont - Betlan - Aubert - Arròs - Aubert - Bassa d'Oles - Aubert - Vielha. 61 Kms - 2.400 mts d'alçada acumulada.

No fer cas de l'altimetria que marca Cicloide, no es el seu fort (ni de bon troç).



També et pots baixar el track de Wikiloc



4 comentaris:

  1. Només tinc un adjectiu per poder calificar aquesta ruta:ESPECTACULAR. S'ha m'han posat les dents llargues a mesura que anava llegint el resum que has fet. Però després quan ho he rellegit he vist que això està fóra de les meves possibilitats.
    Potser si començo a entrenar en serio, dintre d'una década podré probar-ho.
    No, segur que aleshores ja seré massa vell!

    Sou uns kraks!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salut Cantona i moltes gràcies!!
      Efectivament, la ruta es ESPECTACULAR i dura, però es fot fer. Del nostre grup n'hi havia més d'un que no portava massa dies d'entrenament i va aguantar. Ens ho vàrem prendre amb tranquilitat i li vàrem dedicar pràcticament tot el dia.
      En la primera pujada (tot pista) vàrem parar moltes vegades a fer fotos i quedar bocabadats amb les vistes i així no vàrem cremar tots els cartutxos i guardar una mica de forces per la pujada a la Bassa d'Oles (aquí si que vàrem suar ja que va ser non-stop i es una bona pujada).
      Es una ruta que aconsello.
      Salut i pedals!

      Elimina
  2. Hosti tu!, impresionant, espectacular, fins i tot acollonidor!

    Les imatges son de una gran bellesa però tambe informan de la duresa del recorregut i fins i tot del perill d'acabar al fons del barranc. En particular impresiona la que encapçala la pagina en la encanonada sobre el riu.

    Gracies per permetrem compartir amb l'imaginacio aquesta expedicio extraordinaria. Quins collons que teniu!. Algu de vosaltres es pare de criarures? dons aneu amb conte de no deixar orfes.

    Emili

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Emili!! M'afalaguen les teves paraules :)

      Jo sóc el primer que no tinc cap ganes de prendre mal, i la resta em sembla que tampoc. Em fa més por anar en bicicleta per carretera envoltat de cotxes, que anant per la muntanya. En les zones perilloses i molt complicades acostumem a anar poc a poc.

      La veritat es que el paisatges d'alta muntanya són molt fotogènics.

      Elimina