dijous, 23 de gener del 2014

LaPica Pedalada Hivernal 2014. Circuit Vermell

LaPica'14 from Txaeska on Vimeo.

Ja tenim feta la primera de l’any! Buf, ja me l’he tret del damunt (en el bon sentit de la paraula). Tot i que no m’hi jugo mai res, les carreres sempre em generen cert nerviosisme (suposo que serà perquè participo en poques).

Primer de tot felicitar a l’organització, voluntaris, músics, fotògrafs, espònsors i resta de gent que va fer possible, per setena vegada, aquesta magnífica pedalada. Després de la Marató dels Monegros (Marató dels Monegros el dia després), és la prova en la qual he participat amb més ciclistes (més de 1.000!!) i és una veritable festa de la bicicleta. Trobar-te al mig de la muntanya una banda de percussió no té preu!


Abans de la cursa: Amb il·lusió!

A punt els GPS, Wasas, face, sms...
...seguim amb els els GPS, Wasas, face, sms...
Foto: Candela Ferrer
Foto: Veerle Cleiren
Foto: Santi Jiménez Palau


El Test de circuit (del 2013) que vam fer la setmana anterior realment va anar molt bé per així fer-me una idea de com afrontar la carrera:

-Si no vols enganxar taps un cop comencen els senderons, ja pots córrer tant com puguis els 14 primers quilòmetres (i sense cremar-se, que després toca pujar)

-Els camins en pujada amb molt desnivell; peu a terra i a córrer (vaig més ràpid que pedalant)

-Les zones tècniques tenien un parell de punts negres per mi (és una manera fina de dir que sóc patós i que no me la volia fotre); peu a terra i a córrer (també vaig més ràpid)

-Avituallaments; anys enrere, en una cursa a Capafons, me'n vaig saltar un i després vaig agafar un pajarón de nassos així que, després d’aquesta desagradable experiència, pràcticament sense baixar de la bici i agafo ràpidament el que puc. El dia del Test em vaig pulir un bidó i hauria begut més, el dia de la cursa en prou feines vaig fer mig bidó.

-En les pujades llargues; pim pam i anar fent (però intentant que no m’avancin)

-En la baixada final; gaaaass!!

El dia de la carrera, però, i va haver-hi un element nou que no hi havia el dia del Test: fang! Era d’esperar després d’un parell de dies amb pluja, així que la nit abans vaig deixar la bicicleta ben lubricada d’un oli especial per humitat (una mica pringós però va de fabula).


Aquesta vegada, i per primer cop, he portat una càmera de vídeo que m’han deixat i, tot i ser una mica trasto, he quedat força content del resultat. El tema del vídeo em tira molt però li he de destinar massa temps (i massa gigues!) i aquesta és una de les raons per les quals no m’hi havia posat encara. Suposo que ho faré en contades ocasions i seguirem amb la fotografia que també hi xalo molt i tinc més llibertat de moviments. Un company m’ha comentat que llàstima de les taquetes de fang que hi ha al final del vídeo (per sort, cap d’elles al mig), doncs sapigueu que anava preparat, portava un drapet d’aquells per netejar ulleres i que vaig netejar l’òptica un parell de vegades en cursa i sense parar... no es pot demanar més.

No és un moc, és fang!

Foto: Veerle Cleiren
Després de la cursa: Ja no riem tant... primers símptomes de baixón







dilluns, 13 de gener del 2014

Test LaPica’14


Les poques vegades que he provat algun circuit abans d’una carrera no m’ha servit de gran cosa (en l’estricte sentit de planificació pel dia de la cursa) però és una excusa per un pla diferent al que suposo que hagués fet.

Aquest diumenge ens vam reunir una colla del poble que ens hi hem apuntat i ens en vam anar cap a Picamoixons a veure que tal.

Com que cap de nosaltres l’havia fet mai i al no disposar del track del 2014, vam agafar el de la cursa de l’any passat (segons em van dir acostuma a ser el mateix circuit amb petits canvis).

El tram de Picamoixons fins a Valls és carretera pura i dura, un cop deixat Valls ja comencem a agafar camins cimentats o d’arena fins arribar al peu de la muntanya, en total són uns 14 quilòmetres de “fals llano” (200 metres de desnivell positiu acumulat).


Un cop passat el Mas del Llop, comença la part divertida de senderons i corriols, suposo que el dia de la carrera es deuen fer uns bons taps, així que per evitar-los, el millor es aprofitar aquells 14 quilòmetres per avançar posicions però sense arribar cremat. Fem una bona pujadeta fins a la Seguera (532 mts), baixem i tornem a pujar fins al Tossal dels Masos (554 mts), tornem a baixar i ens incorporem al GR-7-8 i cap a munt un altre cop fins a Miramar (650 mts) que és el punt més alt de tota la cursa.





Deixem Miramar, i comencem el descens per un corriol extremadament tècnic (el primer tram són pocs metres però tots els vam fer a peu) i comença un descens d’uns 200 metres en un quilòmetre i mig fins a les Fassines i seguim baixant una mica més fins a Fontscaldes, un cop allà tornem a pujar fins a la Font d’en Pere (guanyem 130 metres en quasi dos quilometres) i tornem a baixar per un camí força tècnic (80 metres en poc més de mig quilometre).




Després ja queda l’última pujada per una pista força còmoda però que si ja vas trencat s’et pot fer força pesada (tornem a pujar 130 metres en un quilometre i mig). I pel final, una baixada fins a Picamoixons ràpida, ràpida, que passem de 580 metres a 220 en 6 quilòmetres.




Tot va anar estupendament, ningú va prendre mal, no es va trencar res però a 200 metres de Picamoixons vam rebentar una tubeless pel lateral i vam muntar un bon xou per posar una càmera de 26” en una 29” (sí, es pot!).






També et pots descarregar el track a Wikiloc


divendres, 10 de gener del 2014

Abduccions al Puig d’en Cama



O com començar a rodar tota una gentada i acabar sent la meitat.



No hi ha res pitjor que començar una ruta sense saber massa que fer (es com quan surts de marxa sense un pla preestablert i al final, d’anar amunt i avall com un estaquirot pensant que en un lloc t'ho passaràs millor que en un altre, tornes a casa amb aquella sensació que has desaprofitat la possibilitat de rebentar la pista).

Normalment, sempre que me n’encarrego de la ruta, el dia abans intento tenir-la a punt (en alguns cops ja que l’has d’adaptar al gust de tothom, que si un ha de ser aviat a casa, que si està fluix, o que vol poca trialera…), però els dies que m’apunto a d’altres sortides deixo que hem portin i no sé perquè però si la cosa no està decidida abans de sortir la cosa acostuma a sortir una mica “rana”.

El diumenge passat ens vam ajuntar 3 grups, i calculo que érem un total de 12 o 13 (quin goig!) i com que la ruta no estava massa clara vam dir que aniríem en direcció cap al coll de la batalla i que un cop allí ja decidiríem.


Fins a l’Aleixar la cosa va anar mes o menys bé (es notava qui s’havia passat una mica amb els excessos de les festes de Nadal) i d’allà, vam començar a pujar en direcció cap al Mas de Borbó. En comptes de fer-ho pel Mas de Segimón, que m’agrada més, vam pujar per la pista cimentada. Fins a la cruïlla on s’agafa la trialera del Salt més o menys vam arribar tots, però allà on comença la pujada cap al Coll del Bosc d’en Manolo, va desaparèixer la meitat de la colla, o sigui que en poc més d’un quilometre vam quedar un grupet de 6!!







Com que la cosa va quedar molt escapçada, i tampoc anàvem sobrats de temps, vaig proposar de pujar al Puig d’en Cama i després baixar pel corriol que s’agafa a mà dreta en el camí de la trialera del Salt i molt més divertit pels qui no som especialment hàbils en les zones tècniques.




Per enèsim cop no vaig aconseguir pujar fins al Puig d’en Cama sense posar peu. No és una pujada gens tècnica però has d’anar molt sobrat de motor, i no era el cas.



També et pots descarregar el track a Wikiloc

divendres, 3 de gener del 2014

La primera de l’any


Res millor que estrenar l’any amb una sortida en bicicleta. S’acosta la carrera de LaPica i després d’haver estat més d’una setmana sense tocar bici, ara toca arrencar de nou i tornar a agafar ritme.

Vam sortir per la zona dels barrancs de la Porquerola i de Rifà (Mont-roig). És una ruta que van fer tota la colla ara farà un parell de setmanes per tancar l’any i jo no hi vaig poder anar (així sí, l’esmorzar amb forquilla no m’el vaig perdre!). Quan van arribar em van dir que havien fet una ruta molt guapa, passant per molts llocs que no havien passat mai -un cop feta, vaig comprovar que havien repetit molts camins però a l’inversa, i això despista força-. El company que havia preparat aquesta ruta es coneix molt bé tota la zona de Mont-roig i van fer algun tram que jo no havia fet mai, així que, ni curt ni mandrós i amb el que m’agrada “cartografiar” els voltants de casa, vam fer una pedalada per inaugurar el 2014 i descobrir aquests senders.



Caseta del Porxo

Vaig aconseguir el track, li vaig poder donar un cop d’ull abans de carregar-lo, i, a punt de sortir, va resultar que el GPS estava descarregat (suposo que no l’havia apagat l’últim cop) així que únicament es va carregar durant els deu minuts que vaig tenir-lo connectat a l’ordinador per bolcar el track. Vaig confiar que el company que m’acompanyava i que havia fet la ruta un parell de setmanes enrere s’en recordes, però hem va dir que té una “memòria de peix” (cosa que puc confirmar). Així que amb la poca bateria que tenia, la seva memòria i el que recordava de la pantalla de l’ordinador penso que ens en vam sortir prou bé.


GoPro? No! un picat en marxa amb la compacta (un dia prendrem mal)
Aquest no l'havia fet mai!!

Algun tram el vam fer en sentit invers i penso que va ser millor ja que vam evitar alguna pujada molt dura que, de baixada, es va gaudir molt més.

Bon any a tothom! Salut i pedals!! 



També et pots descarregar el track a Wikiloc