dilluns, 31 de març del 2014

Circular Mola de Colldejou Dirt Edition


Després de la Snow Edition de l’any passat, aquest cop hem gaudit d’una fantàstica sortida de mtb a tope d’aigua i fang (les Wind Editions no les poso, ja que són les habituals per les nostres terres).

Des de dimecres que ja avisaven de pluges pel diumenge, però sempre esperes que s’equivoquin, malauradament aquest cop la van encertar. A més, també li hem de sumar el canvi d'hora, i, tot i ser reiteradament avisat, un de la colla es va quedar adormit… Tot i així, la cosa encara va anar millorant; no portàvem ni deu quilòmetres i vam patir un estrip lateral de coberta (sort que sempre porto un bocí de coberta per aquestes emergències) cosa que, un altre cop, ens va fer perdre una bona estona.

Cavallet campestre

A diferència d’altres cops que he fet la circular a la Mola, aquest cop, i per complicar-ho una mica més, de Vilanova d’Escornalbou a Colldejou ho vam fer pel sender de les Punxes o hi ha algunes rampes que el plat gros i pinyó petit se't queden curts.


Sender de les Punxes
En arribar a Colldejou vam coincidir amb la Marxa Cicloturista Cycling Costa Daurada, on encara vam poder saludar a algun conegut.

De Colldejou vam pujar cap al Coll Roig, on estaven desmuntant el punt d’avituallament de la cursa. Mentre ens preníem un Acuarius, vam fer un canvi en la ruta, havíem de baixar fins a la Torre de Fontaubella per la trialera del Parc eòlic del Trucafort, però amb l’aigua que queia, vam decidir que el millor era evitar riscos i baixar pel GR.



A la Torre de Fontaubella vam agafar el camí de la Mola i vam començar a fer la volta a la Mola per pujar cap al Coll de Guix. A mitja pujada, el mateix company que havia estripat la coberta, va tornar a punxar, així que vam tornar a quedar aturats una estona sota la pluja.


Com que no en teníem prou, un de la colla va decidir fer la dansa de la Pluja...
Intercanvi de bicis per pujar al coll del Guix. La Cannondale és una pluma!!
Del Coll del Guix vam baixar com vam poder pel camí de la Font del Bullidor, amb tanta aigua els frens perden molta efectivitat i aquell és un camí on necessites d'una bona frenada. Per sort ningú va prendre mal.

Un cop vam arribar a la carretera, i fastiguejats de tanta aigua (no va parar de ploure en tota la sortida), fred i que s’estava fent tard, vam decidir tornar fins a Mont-roig per carretera. Ja n’hi havia prou i el més important ja estava fet.

Moment en el que decidim que ja n'hi ha prou

Annexe: Per primer cop m’he col·locat una coberta tubeless! És de les coses que feia temps que volia fer jo solet. Moltes vegades el taller no té la coberta que t’agrada, o es dissabte per la tarda i està tot tancat… Així que mirant alguns vídeos de youtube i uns briconsells de Bicimarket Montbrió, vaig anar a muntar la paradeta a una gasolinera (ja que és indispensable un compressor poder inflar la coberta). Un dia ja muntaré un tutorial com déu mana.







També et pots descarregar el track a Wikiloc



divendres, 21 de març del 2014

Montsant i Muntanyes de Prades

Montsant i Muntanyes de Prades from Txaeska on Vimeo.

Així com la setmana passada ja vàrem fer un “petit” test per la Mussara de cara a la Tracks Non-Stop Eutiches i encara amb més ganes de pedal, aquest cap de setmana vam allargar una mica més amb una espectacular ruta pel Montsant i les Muntanyes de Prades. Quelcom deu estar passant per reunir a un grup de 10 companys per fer una animalada d’aquestes. Fins al Coll d’Alforja vam arribar a ser 16!

Cavalls a l'abeurador (Prades)
Ruta: Montbrió-Riudecols-Alforja-Coll d’Alforja-Cornudella-St. Joan de Codolar-Albarca-Vilanova de Prades-Prades-Cornudella-Pantà de Siurana-Coll d’Alforja-Ermita de Puigcerver-Riudecols-Botarell-Montbrió (102 Kms-2500 desnivell aprox. + 10 Kms de per als que venien de Mont-roig).

Alforja
Tota la ruta és espectacular, però en especial el tram que va de l’Ermita de Sant Joan de Codolar fins a Albarca pels Cingles de Sant Joan -GR-174- i que ja vaig poder gaudir l’any passat amb els amics d’ESCAPA.

Per no perdre els bons costums, la ruta va començar amb fortes ventades que ens van acompanyar fins a Alforja on havíem quedat amb 4 companys més que venien des de Reus. De Sant Antoni vam pujar cap al Coll d’Alforja i d’allà vam baixar cap a Cornudella pel camí que creua el Mas de les Moreres, Ventes del Pubill i el Molí del Pont.

A Cornudella ens vam posar frescos, ja que començava l’ascens pels GR-174 cap a St. Joan de Codolar (hi ha un petit tram que deixem el GR però el tornem a recuperar). Un cop a St. Joan, fotos de rigor, gaudir de les vistes i despedir-nos de la colla que venia de Reus, vam anar cap a Albarca pels Cingles (hi ha algun tram poc apte per gent amb vertigen).

Com es nota que anava "Sobrat"



Sant Joan de Codolar. Amb la guàrdia Pretoniana
A Albarca vam trucar a un Bar de Vilanova de Prades perquè ens tinguessin l’esmorzar preparat i perdre el menys temps possible (no hi ha res com anar pel món com un senyor). No sé si és l’esgotament i la gana, però els entrepans en sortides de bici son boníssim, però aquest en especial, de llangonissa, ceba i formatge, era de Guia Michelin!

Vilanova de Prades
Bocata cinc estrelles!! M'agafa gana únicament de mirar-l'ho!!!
Un cop recuperades les forces, vam anar cap a Prades. Després de deixar el bar va caure sobre nosaltres la maledicció i la ira dels Déus de l’Olimp –suposo que per haver parat a omplir el pap- i vam començar a tenir tots els problemes que es puguin tenir: Branques contra desviadors, punxades, selles, cadenes, cales que decideixen no sortir dels pedals (com si haguessin quedat soldades), alguna caiguda, aire al circuit hidràulic dels frens… En vam tenir per tots els gustos! Com va dir Einstein, el temps és molt relatiu, i amb tant problema tècnic el temps es va començar a dilatar i dilatar… Les previsions més pessimistes per arribar a casa es van superar amb escreix.

Desviadors desviats...
...cales captives (no es broma, no es va poder treure les botes dels pedals)...
...punxades a gogo...
...selles salvatges...
...caigudes (únic fotograma de l'enlairament de Superman, per sort no va ser greu)
Passat Prades hi ha un tram que, tot i que paisatgísticament no es massa maco, per fer un descens en btt és molt divertit, i és baixar per la pista de la línia de 110Kw al Coll del Salvadoret (en menys de dos quilòmetres fas un desnivell de 100 metres pràcticament en línia recta). Allà, fent un fora pistes, vaig poder tastar les punxes de l’Arç que com diu un amic meu “és una planta molt cabrona que punxa les rodes de les motos”, fins a 4 punxes vaig treure de la coberta. Així que aneu en compte.

Fora-pistes per fer avançaments xtream. Després passa el que passa...

No hi ha cosa que faci més ràbia que rebentar una Tubeless
Vam tornar cap a Cornudella, Pantà de Siurana i un altre cop cap al Coll d’Alforja. Des del Coll, i com la setmana passada, vam anar cap a l’Ermita de Puigcerver pel GR-7 (sort que des de l’Ermita i fins a casa tot era baixada, ja que el cansament començava a passar factura).



També pots descarregar el track a Wikiloc

dimarts, 11 de març del 2014

Qui la segueix, l’aconsegueix!


Fa un parell de setmanes em veig deixar entabanar –de bon grat- per participar en la Non Stop Tracks Eutiches Categoria Silver (104 Kms i uns 3000 metres de desnivell) que es celebrarà el pròxim 26 d’abril coincidint amb la Marató dels Monegros (com que fa dos anys ja vam anar a Saragossa, aquest cop ens quedarem a casa), així que, després de “A per la Cabra”, ja tinc nou repte a l’agenda i això vol dir que tocarà fer quilometres i quilometres.

Ara fa ben just un mes vam intentar fer una ruta per la Mussara i per culpa d’un trau a una coberta vam haver de tornar per carretera i escapçar la ruta prevista. Com que sóc una mica tossut i no m’agrada deixar les rutes mal acabades, vaig proposar de repetir-la a veure si hi havia més sort (aquest cop amb més bicicletes, així que, per pura estadística, la probabilitat de problemes es multiplicava).




La ruta era força llarga, 72 Kms i un desnivell positiu acumulat d’uns 1.700 metres: Montbrió – Les Borges del Camp - L’Aleixar – Coll de la Batalla – La Mussara (Serra d'en Garcia 1.036 mts) – Castillejos – Coll d’Alforja – Ermita de Puigcerver – Coll de la Teixeta – Duesaigües – Riudecanyes – Montbrió.

A l’Aleixar ja vam tenir el primer problema: un de la colla va trencar la sella, però no va ser massa greu i va poder seguir tota la ruta (sort que pesa poc, de ben segur que a mi no m’hagués aguantat).

Ui... això no pinta massa be i encara queden moolts quilòmetres...
Si us hi fixeu bé, a l'era del Mas de Segimon encara hi ha un tió

Tot i ser una bona colla, vam arribar a dalt de la Mussara en un parell d’hores. Passada la Serra d'en Garcia, i el Coll de les Pinedes, vam anar cap a Castillejos i d’allà vam baixar cap al Mas d’en Rei (també es pot fer per un camí que s’agafa just per sota del refugi de la Mussara però hi ha algun tram que s’ha de fer amb la bicicleta al coll i encara ens quedava força ruta i poc temps).







Un cop vam arribar al Coll d’Alforja, ens vam separar en dos grups; els que tenien pressa van baixar cap a Alforja, i la resta vam seguir fins a l’Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver pel GR-7 (aquest cop feia la ruta sencera sí o sí). En aquest tram vam coincidir amb un altre grup de ciclistes i va passar allò que fa animar una mica el cotarro i que tant ens agrada: ens vam picar, i, amb 50 quilometres al damunt, s’ha de vigilar una mica a qui avances perquè t’arrisques a què de cop li vinguin les presses, i així va ser.


De l’Ermita fins al Coll de la Teixeta vam anar pel camí que porta al parc eòlic del Collet dels Feixos. Quina va ser la nostra gran sorpresa al trobar-nos al mig del camí uns blocs de ciment dels que es fan servir com a mitjaneres en les carreteres. Abans hi tenien unes roques ben grans i suposo que la seva funció era la d’evitar el pas de les motos. Ara els/ens han complicat una mica el pas.

Suposo que es van quedar la mar de satisfets després de muntar aquest mur de la vergonya

Foto de l'any passat: es pot veure les roques que hi havien per tallar el pas


Del Coll de la Teixeta, vam seguir pel GR en direcció cap als Colls del Vicari (en direcció cap a l’Argentera) però vam trencar per la trialera que ens porta fins a Duesaigües, Riudecanyes i cap a casa.





També et pots descarregar el track a Wikiloc

dimecres, 5 de març del 2014

A per la Cabra!!!

A Per la Cabra'14 from Txaeska on Vimeo.


Com que “la cabra tira al monte” aquest diumenge vaig anar a Tivissa “A per la Cabra” (sé que és un recurs fàcil però d’on no n’hi ha no en raja).

“A per la Cabra” és la primera de les 7 proves puntuables de la 7ª edició de la Xallenger de les Terres de l’Ebre, i també és el primer cop que hi participo.

Aquest any m’he proposat anar a alguna carrera més que l’any passat, no és massa difícil, ja que únicament vaig participar en una. Així que, juntament amb LaPica, ja en porto el doble.

Tot i que la previsió meteorològica era una mica incerta, vaig decidir, encertadament, sortir amb coulotte i guants d’estiu, samarreta transpirable de màniga curta i jaqueta transpirable d’hivern (únicament em va molestar en alguna pujada).

En direcció cap a "Mordor"
Un parell de dies abans de la carrera vaig mirar el track per veure de què havíem de morir i vaig quedar sorprès de veure que únicament hi havien 800 metres de desnivell positiu acumulat (cosa poc habitual amb proves d’aquest tipus), bé!! vaig pensar, després van resultar ser uns 1.200… Ja em va semblar a mi que pujàvem molt, sort que en cursa no vaig estar pendent del GPS o m’hagués deprimit. Per les llargues pujades, i en carrera, la meva metodologia és no mirar cap endavant, com les someres; capcot i mirant a terra… ulls que no veuen…

Abans de la sortida, i per sorpresa, ja que no m’els esperava per les nostres terres, vaig veure a l’Ada i en Santi amb qui havia compartit, l’any passat, una dura pedalada per la Serra del Montsant. En carrera no els vaig veure el pèl, van sortir com coets, i l’Ada, tot i haver patit una lesió al braç fa poc temps, va quedar segona!!! Són uns Killers, surten a donar-ho tot i més. Moltes Felicitats!!!!


En Santi, l'Ada, el Ramón (darrera), el Javier i un servidor


Com que jo, més que Killer, sóc botifarrer, vaig sortir reservat, sabia que en els primers 21 quilòmetres m’esperaven dues bones pujades (+ dues baixades força tècniques) i si ho cremava tot allà, després aniria grogui la resta de la cursa. Imagineu lo fi que anava que no em vaig fixar que havia creuar dos cops el Coll de la Maula (471 mts)! Ja ho he dit abans: vaig com les someres!!

Un cop feta la primera pujada fins a la Maula, tocava una bona baixada pel Barranc de la Pena-roja, i després, pujada un altre cop fins a la Maula però pel GR-7, per tornar a baixar però aquest cop pel Barranc de Cau fins al Mas de Cullero (d’això en dic començar en M: puja-baixa-puja-baixa). Després d’això m’esperaven 10 quilòmetres una mica més tranquils però amb traca final cap al quilometre 32 on hi havia una zona tècnica molt divertida per corriolets amb menys roca que les dues anteriors.



Per primer cop, una de les coses que em vaig proposar en aquesta cursa, era de no parar en cap avituallament i per això portava un gel energètic per utilitzar-lo com a NITRO per la part final de la cursa: quina mala experiència!! Aquella cosa no tirava avall ni amb aigua, després va començar a donar cremor d’estómac i notava que pujava cap amunt un altre cop… Quin mal rotllo!!

Els últims 8 quilòmetres tornaven a ser en pujada, així que vaig posar tot el que em quedava per intentar agafar algú abans de l’arribada (no van ser masses però algú va caure).



Es curiós com en pedalades d'aquestes sempre vas "amb els de sempre", que són aquell grupet de 5 o 6 que deuen tenir un nivell similar al teu i amb qui comparteixes tota la cursa; ara t'avanço, ara m'avances... i així fins al final

Arribada sencer a meta: Tres cerveses, un plat de fideuà i una bona botifarra!! (ni gels ni hòsties)

Ja té nassos que en la única foto que surto de més de 400 de l'organització, és recollint la bossa-regal :)


Bona experiència, bon track, bona organització i molt bon ambient. Agraïments a tots els voluntaris i la gent que ho va fer possible!!




També et pots baixar el Track a Wikiloc