Qui la segueix, l’aconsegueix!

Fa un parell de setmanes em veig deixar entabanar –de bon grat- per participar en la Non Stop Tracks Eutiches Categoria Silver (104 Kms i uns 3000 metres de desnivell) que es celebrarà el pròxim 26 d’abril coincidint amb la Marató dels Monegros (com que fa dos anys ja vam anar a Saragossa, aquest cop ens quedarem a casa), així que, després de “A per la Cabra”, ja tinc nou repte a l’agenda i això vol dir que tocarà fer quilometres i quilometres.

Ara fa ben just un mes vam intentar fer una ruta per la Mussara i per culpa d’un trau a una coberta vam haver de tornar per carretera i escapçar la ruta prevista. Com que sóc una mica tossut i no m’agrada deixar les rutes mal acabades, vaig proposar de repetir-la a veure si hi havia més sort (aquest cop amb més bicicletes, així que, per pura estadística, la probabilitat de problemes es multiplicava).

La ruta era força llarga, 72 Kms i un desnivell positiu acumulat d’uns 1.700 metres: Montbrió – Les Borges del Camp - L’Aleixar – Coll de la Batalla – La Mussara (Serra d'en Garcia 1.036 mts) – Castillejos – Coll d’Alforja – Ermita de Puigcerver – Coll de la Teixeta – Duesaigües – Riudecanyes – Montbrió.

A l’Aleixar ja vam tenir el primer problema: un de la colla va trencar la sella, però no va ser massa greu i va poder seguir tota la ruta (sort que pesa poc, de ben segur que a mi no m’hagués aguantat).

Ui... això no pinta massa be i encara queden moolts quilòmetres...

Si us hi fixeu bé, a l'era del Mas de Segimon encara hi ha un tió

Tot i ser una bona colla, vam arribar a dalt de la Mussara en un parell d’hores. Passada la Serra d'en Garcia, i el Coll de les Pinedes, vam anar cap a Castillejos i d’allà vam baixar cap al Mas d’en Rei (també es pot fer per un camí que s’agafa just per sota del refugi de la Mussara però hi ha algun tram que s’ha de fer amb la bicicleta al coll i encara ens quedava força ruta i poc temps).

Un cop vam arribar al Coll d’Alforja, ens vam separar en dos grups; els que tenien pressa van baixar cap a Alforja, i la resta vam seguir fins a l’Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver pel GR-7 (aquest cop feia la ruta sencera sí o sí). En aquest tram vam coincidir amb un altre grup de ciclistes i va passar allò que fa animar una mica el cotarro i que tant ens agrada: ens vam picar, i, amb 50 quilometres al damunt, s’ha de vigilar una mica a qui avances perquè t’arrisques a què de cop li vinguin les presses, i així va ser.

De l’Ermita fins al Coll de la Teixeta vam anar pel camí que porta al parc eòlic del Collet dels Feixos. Quina va ser la nostra gran sorpresa al trobar-nos al mig del camí uns blocs de ciment dels que es fan servir com a mitjaneres en les carreteres. Abans hi tenien unes roques ben grans i suposo que la seva funció era la d’evitar el pas de les motos. Ara els/ens han complicat una mica el pas.

Suposo que es van quedar la mar de satisfets després de muntar aquest mur de la vergonya

Foto de l'any passat: es pot veure les roques que hi havien per tallar el pas

Del Coll de la Teixeta, vam seguir pel GR en direcció cap als Colls del Vicari (en direcció cap a l’Argentera) però vam trencar per la trialera que ens porta fins a Duesaigües, Riudecanyes i cap a casa.





També et pots descarregar el track a Wikiloc