dilluns, 18 de desembre de 2017

Alforja - Ulldemolins - Alforja: en busca de la "truita amb suc"


Molt content de poder publicar nou post escrit (i compartit) pel bon amic Toni Larrull que, tot i que ja dóna guerra sobre la bici després de la greu lesió que va patir aquest estiu, encara està en fase de recuperació (la veritat es que està com un toro):

Crec recordar que fou abans de l'estiu, el darrer cop que vam fer el Camí de la Llisera (entre Sant Joan de Codolar i Albarca) que algú va comentar que sempre el fèiem en el mateix sentit. Això va fer que comencés a pensar com podíem fer una ruta que ens permetés "baixar" d'Albarca cap a Alforja, esmorzar (qüestió logística cabdal) i fer una excursió similar a les habituals dels dissabtes.

Així fou com va néixer aquesta bonica ruta, "mig nova", amb molt de camí ja conegut, altres de nous i d'altres de coneguts però en sentit contrari a com ho hem fet aquest cop i amb un destí nou: Ulldemolins.

L'inici és molt "clàssic": Per a no fer-ho excessivament llarg, ens trobem per sortir a les piscines d'Alforja a dos quarts i mig de 8, encara negra nit com qui diu, i amb una ventada del 10... i fred, força fred.... Jo hi he arribat amb el Toneflinski, que avui ens honorarà una estona amb la seva companyia. Al poc ja arriben el Pep, l'Edu, el Txaeska i el Marc i arranquem amunt. Jo quasi tenia ganes de fer el Coll d'Alforja ( i això que sempre em fa molt mandra) per a entrar en calor. I a fe de Déu que hi ha punts on es passa el fred, com ara al tram on van tirar grava fa un any, on veig que ja pujo a 170 pulsacions... i veient marxar els culs de tots els companys...


La baixada cap al Camí vell de l'Arbolí avui l'he feta pels corriols, evitant tots els trams possibles de trialera, per precaució i manca de confiança, però en els que són inevitables, he acabat pensant allò de "tampoc estem tan malament...".

Passat el Mas de les Moreres s'arriba a la carretera, i a l'esquerra s'agafa el camí cap al Molí del Pont i després per un corriol paral·lel al Barranc de les Obagues, s'arriba ja a prop de Cornudella, on parem a la font, encara que més per a treure buffs, etc. que no pas per agafar aigua.


I des d'aquí, enlloc d'enfilar cap a Sant Joan Petit, com sempre que passàvem per Cornudella, tirem cap a Los Hortals i el Barranc de l'Argentera. Aquest camí no és nou per a nosaltres en la seva major part, però com deia abans, sempre l'havíem fet de baixada, tornant de Vilanova de Prades. Només en Tonefliski el coneixia: ja se sap, a ell li agrada buscar pujades fortes... I ens confirma que aquesta ho és, però també que és de bon anar fent. I així és: m'ha agradat força més que el Coll d'Alforja, ja que aquí vas alternant algun tram de corriol (com ara a la Costa del Forn o per evitar passar pel Mas d'en Lluc, pràcticament 100% ciclables pit amunt).


A l'hora de passar pel Mas d'en Lluc, ens hem dividit: Txaeska i Toneflinski ha fet drecera per corriol i la resta he manat a veure aquest edifici senyorial. Val a dir que ens hem embolicat una mica (al track està corregit i en Tone m'ha dit que sí que s'hi pot passar "pel mig" i no cal voltar per l'oest com havíem fet nosaltres) . Des d'aquí fins a Albarca hi ha empits molt durs (a les Vinyes Velles) però es puja tot perquè el ferm del camí està bé.


Llàstima que un cop arribats aquí en Tone ens deixa perquè ha de fer aviat a Reus. I tot just ara que anem de cap cap a un tram que em va indicar ell a una ruta seva: pugem a Albarca, baixem cap al Coll Roig i enfilem cap a Ulldemolins i la "Vall del Silenci", però a diferència del que fa, per exemple, el track de la cursa Montsant Bike, deixem a la dreta la pista principal i agafem el corriol del Pla del Teix, que té un kilòmetre i resulta la sorpresa més agradable del matí, tot ciclable, amb punts espectaculars com el pas pel Salt de Teix o una baixada per una llisera. A repetir segur.



Un altre cop per pista, arribem a l'ermita de Sant Magdalena i per corriol empalmem amb la de Sant Antoni. Certament, hauríem pogut tirar abans cap a Ulldemolins, perquè la gana ja apreta, però som gent "seriosa" i un track és un track i s'ha de fer.. I com estem seguint, ara sí, el de la cursa de la Montsant Bike, recordo, d'haver estat en el test previ del recorregut, que ve un tram molt guapo de corriol/trialera. I, efectivament, un cop passat el Coll del Prat ja davallem per La Llisera cap al Molí de l'Espasa: un altre tram per emmarcar de la ruta d'avui i que, a diferència del primer cop que hi vaig passar, ara es veu més practicat i és més fàcil de seguir el track.

Ermita de Santa Magdalena
Arribant a Ulldemolins (Qui hagi fet la Montsantbike sap quina alegria dóna aquesta imatge)
Remuntant el camí que va paral·lel al Riuet del Teix, arribem a Ulldemolins i fem cap a la Fonda Toldrà, on ja ens esperaven el Kim i la Bàrbara, que s'havien encarregat que ens deixessin guardar les bicis al garatge, que la taula estigués parada... Tot perfecte: són 32 km i quasi 1100+ i amb el fred, es fa més gana... Val a dir que jo havia batejat la ruta com la de la Truita amb Suc, perquè és el producte típic d'Ulldemolins. Al final, però , només jo l'he tastada...(boníssima, per cert...ells s'ho han perdut). Però tothom ha esmorzat molt bé i a un preu raonable (8,5€ amb postres de músic i cafès).

La famosa truita amb suc d'Ulldemolins!!! Mhhhhhhh!!
"Beure amb got fa gabatxot, beure amb porró fa català i senyor"
A partir d'aquí, el temps s'ha començat a dilatar i fondre com un rellotge de Dalí: l'esmorzar ja ha estat una mica més llarg que de costum, els comiats... i al poc d'arrencar, jo pensava que tothom em seguia i no havia estat així.... A més, els que s'havien quedat tenien un problema amb el Garmin... Com quinze minuts per arrencar (i com es pot veure, hem sortit de la Fonda en sentit contrari i hem fet tomb...) i quan ho hem fet, resulta que el camí d'Ulldemolins a Prades és tot una pista asfaltada. Avui ja ha anat bé perquè ja anàvem tard, però un altre cop potser miraren de fer el recorregut de la cursa Open de la Montsant Bike, que fa una mica de bucles però evita aquesta pista en la mesura del possible.

Entre el Collet Blanc, els Colls Alts i el Coll d'Albarca hi ha un altre tram guapo amb força corriol, tant de pujada com de baixada, que ja coneixíem, però en sentit contrari, de la ruta des d'Alforja a Vilanova de Prades.

Després del segon pas del dia per Albarca, enfilem el tram més esperat del dia: el camí de la Llisera que, com no, fet en aquest sentit ha resultat també espectacular. Potser, pel que tingueu vertigen com jo, fet així, té algun tram on es pateix més. I potser té punts més durs de pujar pedalant (o que només pugen els més forts), però tant hi fa. Acabes amb les ganes de repetir.





Aquell paio petitó que hi ha a la part baixa era jo (Txaeska) esperant que arrenquessin...




Sant Joan del Codolar
A Sant Joan Petit hem agafat el Camí dels Cartoixans fins a connectar amb el GR per a baixar cap a Cornudella, en el que és un altre dels trams més atractius d'aquesta ruta.

El Capo "Pep"
Malauradament , arribats a aquest punt, ja havien saltat totes les alarmes horàries i per això hem descartat anar a buscar el corriol del Pantà de Siurana i hem tirat per carretera fins Les Ventes (ni tan sols hem desfet el camí del matí pels corriols cap al Pont del Molí). Llàstima, un altre cop serà. Avui però, ja la feina "exploratòria" estava feta, les cames començaven a estar cansades i encara faltava pujar l'entretingut camí cap al Coll d'Alforja, on ja cadascú ha tirat al seu ritme.

En resum: una bona ruta força variada, dura físicament , però moderada des del punt de vista tècnic (està clar que a la Llisera -la d'Albarca- s'ha de saber on posar peu a terra, però) i amb el Montsant omnipresent i majestuós presidint-ho tot i regalant-nos variades postals, a quina més espectacular.


Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide



També et pots descarregar el track a Wikiloc



dilluns, 7 d’agost de 2017

D.O. Priorat & Montsant


Després de pràcticament un parell de mesos sense publicar, però sense parar de pedalar, aquest cop us deixo una ruta "enològica" ja que transcorre entre dues de les millors zones vitivinícoles amb Denominació d'Origen que hi ha: El Montsant i el Priorat, i com sempre, amb l'inestimable col·laboració literària del nostre "guia" l'Antoni Larrull:

Ruta dura físicament i difícil pel que fa al vessant tècnic: Reus - Alforja - Coll d'Alforja - La Morera de Montsant - Camí de la Drecera - Poboleda - Barranc de Comadecases - Porrera - Collet dels Feixos - Reus
L'anada fins a la Morera de Montsant discorre per camins ja habituals de molts dissabtes: "enllaç" fins a Alforja, (58 minuts) i punt de reunió amb altres companys bikers que vénen d'altres punts. Amunt el Coll d'Alforja i avall la trialera cap a Riu d'Arbolí, on un company pateix la caiguda més forta del dia.


Al primer moment vàrem evitar la broma de "cadascú baixa de la bici com vol"

L'arribada a la Morera la fem pel camí del Coll del Conill, una pista tota en molt bon estat, però ens tornem a endarrerir per culpa meva, que punxo, no reparo bé, i torno a haver de parar... Al final, arribem al bar amb uns 35 km i 1000+. Ens ajuntem amb 2 companys més que han vingut abans i ja som 10 bikers a esmorzar. Esmorzar bo però que, lògicament, s'allarga...




A la caça del Pinilla...

Sóc un enamorat del Montsant i del vi!

Entrant a la Morera del Montsant (foto de l'inici del post)



Per a reprendre la marxa, baixem una primera trialera i quan vull pujar la tija automàtica... Ai! No puja.... el cable perd oli... Malament rai... Tot i intentar solucionar el problema a Poboleda intentant bloquejar la tija a cop de manxa perquè pugés, no hi va haver manera... Penso a baixar per la trialera del Camí de la Drecera i cap a casa... (aquest cop l'hem feta tota sencera: és molt ciclable, amb només algun petit pas a peu i un final pendent i amb el sol molt sec que per prudència també faig a peu).



Intentant "inflar" el sistema hidràulic de la tija per deixar-la bloquejada.. no hi va haver manera.

Tanmateix, em feia ràbia marxar per carretera sense pujar "el Mur", perquè, ja un parell de cops que ho volíem fer no vam poder fer-lo (per manca de temps i un altre cop perquè havia nevat). Total, que pujant la tija el màxim amunt possible i malgrat que quedava "aculat", he anat pujant a poc a poc. Es tracta d'una pujada llarga, primer molt normal fins al Mas Sinen (Celler Burgos-Porta), però que cap al final es torna corriol (i aquí ja només ho pedalen tot els més forts i al final té 100 m d'empènyer la bici amunt pel bosc sí o sí, que en un dia de calor com aquest t'acaben de matar.

Mas Sinén (Celler Burgos-Porta)



Però les vistes que vénen a continuació i la trialera cap a Porrera (amb trams molt tècnics i compromesos per la llicorella i la grava solta) paguen tot l'esforç realitzat.



A les dues estàvem a Porrera encara.... I faltava pujar fins al Collet dels Feixos. Aquí ja tothom ha tirat una mica al seu ritme i per llocs distints (cap a Alforja pel SIMCA, cap a Reus directe per la carretera vella, Riudecols, Riudoms...) o per carretera cap al Coll de la Teixeta, les Borges i Alforja....

Però pel que fa a la ruta en si, quedo amb ganes de tornar-la a fer, això sí, entre octubre i abril.....


dilluns, 19 de juny de 2017

Variant del Circuit de l'Open Vendrell 2017


Aquest cop, l'amic Toni, ha fet els deures ràpid i ja ha deixat llesta  la narració de la ruta que vàrem fer aquest dissabte per terres Tarragonines i del Penedès: Creixell - Bonastre - Albinyana - el Vendrell - Roda de Berà - Creixell

Nova ruta de descoberta de dissabte al matí i que s'ha fet molt dura per la forta calor amb la que ens hem trobat després d'esmorzar.

La idea era anar a descobrir el track de la cursa de l'Open Natura del Vendrell 2017. Ho hem fet amb alguna petita variació (alguna improvisada) que n'ha millorat el recorregut (al nostre parer).

En primer lloc, hem sortir de Creixell, perquè ens queda més a mà (25 minuts escassos des de Reus), ja hi hem fet ruta un parell de cops i així comencem la ruta fent el divertit bike park que hi ha a tocar del poble.

Un cop passada l'autopista, hem agafat el track de la cursa del Vendrell fins a Bonastre. Aquest tram és molt divertit i entretingut, amb molt de corriol. Llàstima de l'incendi de l'any passat, perquè clar, abans era molt mes guapo paisatgísticament. Els corriols hi segueixen sent, però no és el mateix i no ho serà per molts anys... :( :(




Un cop a Bonastre, agafem aigua a la font a tocar de la rotonda (ja començava a fer calor) i ens dirigim a fer el bucle d'uns 20 km que ens portarà a tocar de Masllorenç i de Masarbonés. Aquest tram té més pujada, al principi molt suau per pista, després algun tram per corriol (per a posar-vos a prova els "pernils") i més baixada per pista que per corriol (encara que n'hi ha un de ben guapo abans de Ca l'Antic)

Abans d'arribar altre cop a Bonastre, enlloc de seguir el track, que anava per la carretera, hem seguit un cartell indicador i hem arribat al poble per camí (una millora, al nostre parer) i fent una miqueta més de tomb.




A Bonastre hem esmorzat molt bé, ben servits i bé de preu (cafè, entrepà, 2 coca-coles: 7,5 €) a la Llar Social. En sortir, hem tirat carrer avall a omplir d'aigua a l'altra font del poble. Aquesta recerca de líquid ha estat una constant avui, perquè enmig de l'onada de calor que estem patint, ja sabíem que calia anar ben proveïts.

Tot seguit hem enfilat la que ja sabíem que era la pujada dura del dia, i que ha resultat ser-ho més per la calor i perquè havia un tram força pendent a l'inici (entre la Figuerola i el Sitgetí) que no m'esperava (havia passat un cop per aquí, per anar de Reus a Vilanova i la Geltrú, però no vaig baixar a Bonastre, de manera que vaig anar pujant suaument pel Camí de Valls en direcció cap a Albinyana.


Aquesta zona està molt "pelada" (algun incendi antic, segur) i el sol era implacable, ja per damunt dels 30 ºC., però hem anat fent i, abans d'arribar a Albinyana, enlloc de seguir el track de la cursa, hem girat amunt cap a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua per anar a buscar una trialera que no estava a la cursa. Ens ha valgut la pena pq. és el tram més tècnic de tota la ruta. Es tracta d'una trialera de dificultat mitjana, excepte un pas d'uns pocs metres que hem fet a peu (un company que el volia fer ha tingut una caiguda forta). Tot seguit també hem fet un altre corriolet a mà esquerra.



A dins d'Albinyana ens hem desviat del track buscant una altra font, necessària per a abordar el següent tram de la ruta, fins al Vendrell, que ha tornat a ser molt guapo. Primer hem respirat una miqueta baixant per carretera fins a les immediacions de l’Aqualeon, parc que hem circumval·lat una estona, en una pujada cap a la Serra Pedregosa amb algun tram ressenyable però amb certa ombra, per a tot seguit fer una de les baixades més maques i llargues del dia, per un corriol/trialera en molt bon estat envers el Torrent del Lleó.

Un cop al Vendrell, hem fet una zona divertida de corriols plans i, jo, mentalment, pensava que "això ja està": No m'havia mirat massa bé aquest tram de la ruta i pensava que ja era tot anar planejant pel costat de l'autopista cap a Creixell...Tanmateix, la cosa ha estat força diferent... Clar, això era la sortida de la cursa.... I ens ha tocat fer un parell de rampes ben dures (una amb un tram de 200 m. al 18% de mitja, alguna altra corriol amunt...) i ja ni les cames ni, fins i tot el cap, responien massa bé.

Al final hem trigat una hora en anar del Vendrell a Creixell, però cal dir que aquest tram també té bastants trams de corriol de baixada molt atractius.

Abans de Roda hem tornat a agafar aigua a l'Àrea recreativa del Fondo del Mata (sense voler, ho he tret del track així, però ja ho veureu perquè el track passa just al costat).


En resum, una ruta molt guapa i bastant dura (agreujat això avui per la calor), perquè com sempre dic, no és el mateix fer 1550+ trencacames i amb molts punts propers i per sobre del 20% que fer-los en un parell de pujades llargues i constants. Podríem dir que es tracta d'una zona semblant als Boscos de Tarragona, però amb un punt més "picant", tant pel que fa a les pujades com a la dificultat tècnica d'algunes baixades. (*El 122 de l'IBP no li acaba de fer justícia, i menys en un dia com avui).



Encuentra rutas por puntos de paso Cicloide


També podeu descarregar el track des del Wikiloc del Toni